Notícies científiques

Del 12 al 23 de març es durà a terme una campanya intensiva de mesures a la platja de Castelldefels per millorar el coneixement sobre la complexa dinàmica acoblada de les onades, els corrents, la sorra i la topografia submergida. Forma part d’un projecte de recerca que duen a terme investigadors de la UPC, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC) i del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).

El plàncton és la base de la cadena alimentària en el mar, produeix el 50% de l'oxigen que respirem i alhora retira CO2 de l'atmosfera. Aquestes funcions depenen de la distribució de les diferents espècies fotosintètiques que formen part del plàncton, i els cianobacteris del gènere Synechococcus tenen un paper fonamental en aquest procés. Els organismes fitoplanctònics, que necessiten llum solar per a la fotosíntesi, han d'adaptar-se a la disponibilitat de la llum.

Les cananes s'alimenten de restes orgàniques i partícules fecals , tot i que en arribar a adultes esdevenen voraços predadors de crustacis i peixos, igual que la resta de cefalòpodes. Les cananes, uns calamars oceànics del quals es coneixen 22 espècies, són la família més explotada de cefalòpodes a nivell mundial. El treball, liderat per científics del CSIC, apareix a Scientific Reports i podria explicar l'èxit ecològic d'aquestes espècies.

Les gorgònies seran replantades a les mateixes àrees on van quedar atrapades a les xarxes. Espècies creadores d'hàbitat, les gorgònies són essencials en la protecció de les larves i juvenils de peixos i crustacis. Liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, es fa en coordinació amb les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, i el suport de la Fundación Biodiversidad del MAPAMA.

Un equip internacional, en el qual participa l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, ha obtingut el genoma de diversos protistes bacterivors marins i els ha contrastat amb les dades genètiques de comunitats microbianes naturals. Els resultats revelen com es distribueixen aquests bacterívors en diferents regions de l'oceà, i reforça la idea que cada espècie té un paper diferent en el plàncton microbià.

Un estudi internacional amb participació del Institut de Ciències del Mar del CSIC i liderat per AZTI, conclou que com més grans són els organismes planctònics d'una espècie menor és la seva dispersió i la connexió entre les diferents comunitats.