Conversem amb José Manuel Fortuño, el responsable del Servei de Microscòpia Electrònica i Òptica de l'ICM, per parlar de la seva experiència a l'Institut i de com les noves tecnologies han permès que l'observació dels organismes més petits de l'oceà sigui cada vegada més acurada.
José Manuel Fortuño va entrar a treballar a l'Institut de Ciències del Mar (ICM) fa més de 40 anys, el 1979. Els primers anys els va passar analitzant el contingut estomacal de larves de peixos amb el microscopi electrònic i avui és la persona de l'ICM que millor coneix aquesta eina. De fet, és el responsable del Servei de Microscòpia Electrònica i Òptica de l'Institut i és per això que l'"A Fons" del Butlletí d'aquest mes va dedicat a ell i a la seva feina.
Què és el primer que fas en arribar a l'ICM?
El primer que faig és posar en marxa el microscopi electrònic, ja que abans de començar a treballar ha de fer l'alt buit per eliminar totes les molècules d'aire que puguin haver a l'interior de l'aparell. Després acabo de preparar les mostres que s'han d'observar aquest dia. A vegades les observacions les faig jo, però d'altres les fan els usuaris, als quals assessoro i ajudo a ajustar els diferents paràmetres del microscopi perquè puguin veure tot el que necessiten. Això requereix estar al dia de tot el que tingui a veure amb la microscòpia, de manera que intento buscar i llegir molt sobre el tema a les revistes especialitzades.
Com és i quin tipus de manteniment requereix un microscopi electrònic?
A l'ICM treballem amb un Scanning Electron Microscope (SEM, per les seves sigles en anglès), que proporciona imatges com a resultat del rastreig d'un feix d'electrons molt fi sobre la superfície d'una mostra. Això s'aconsegueix gràcies a un filament emissor d'electrons i a una sèrie de lents electromagnètiques i obertures que dirigeixen el feix d'electrons cap a la mostra. De tot aquest mecanisme es fa un manteniment anual, sempre que abans no s'observi una degradació de la imatge. També cal tenir en compte que el filament té una durada limitada, i que quan es canvia s'ha de netejar tota la part corresponent al canó que l'allotja. Això és especialment crític, ja que una simple volva de pols pot impedir, no només aconseguir la màxima resolució del SEM, sinó també fer el treball.
¿Això és tot?
No. Un SEM necessita també un compressor, bombes rotatòries i un circulador d'aigua que també requereixen manteniment. Així mateix, els equips necessaris per a la preparació de les mostres també requereixen un manteniment regular, que és més freqüent en funció de la degradació que s'observa en aquests. Finalment, el SEM també s’ha de calibrar periòdicament, per la qual cosa disposo de patrons certificats.
Quina és la característica més rellevant del microscopi electrònic?
El SEM permet observar les mostres a escala micromètrica o nanomètrica, i té molta resolució i una gran profunditat de camp. Revela informació de la mida, la forma, composició i altres propietats i característiques físiques i químiques de la mostra que s'observa. A més, a l'ICM disposem d'un sistema de microanàlisi per raigs X que va acoblat al SEM i ens permet conèixer la composició qualitativa i quantitativa de les mostres observades, siguin orgàniques o inorgàniques, i d'un sistema de crio-SEM per a l'observació de mostres líquides o semilíquides. Això és, mostres congelades l'observació de les quals permet estudiar els microorganismes en el seu estat més natural, sense les interferències o artefactes deguts a la fixació i posterior assecat dels espècimens.
Per a què fa servir el personal investigador el Servei de Microscòpia Electrònica de l'Institut?
Per a l'estudi de mostres biològiques d'origen marí. A l'ICM s'estudien principalment microorganismes que formen part del plàncton com bacteris, diatomees, dinoflagel·lades o petits ciliats. No obstant això, també s'analitzen mostres de cefalòpodes (sèpies, calamars i pops), crustacis (gambes i crancs, entre d'altres), equinoderms, meduses i peixos. A més, el SEM és essencial per al desenvolupament d'estudis relacionats amb macro i microplàstics i per a l'anàlisi, per part dels geòlegs de la casa, de les partícules del sediment marí.
¿També pot fer servir el Servei gent de fora?
El Servei de Microscòpia Electrònica està obert a tota la comunitat científica i a les empreses. Són nombrosos els grups de recerca que el fan servir, tant de l'Institut com d'altres centres del CSIC, com l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) o l'Institut de Productes Lactis (IPLA). Així mateix, el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa servir aquest servei per a dur a terme la seva investigació. Alguns d'aquests grups utilitzen el SEM de manera regular durant mesos, de manera que no em falta feina!
¿Tots els centres d'investigació marina disposen d'un servei així?
No. D'entre tots els centres marins del CSIC, només l'ICM i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) disposen de SEM, encara que el del CEAB és un equip de sobretaula i presenta menys prestacions. Per això, podem dir amb certesa que el nostre servei és únic entre els instituts de ciències marines a l’Estat Espanyol.
Hauràs vist moltes coses a través de les lents del SEM ... ¿Amb quina imatge et quedes?
Al llarg de tots aquests anys he vist moltes coses. Al servei s'han realitzat descripcions de noves espècies d'algues coccolitoforals, diatomees i dinoflagel·lades. També es va descriure per primera vegada l'espermatozoide de la gamba. Aquestes coses són molt interessants i gratificants. En general, observar la complexitat dels microorganismes unicel·lulars de molt poques micres et fa pensar en la complexitat de la vida i en tot el que desconeixem.
Parlant de conèixer, quins coneixements es requereixen per fer la teva feina?
En un institut com el nostre, penso que la meva formació com a biòleg és un avantatge. Em permet entendre millor que és el que volen observar els investigadors que fan servir el servei i com aconseguir-ho. Això també m'ha permès participar en projectes i realitzar publicacions d'acord amb les observacions. D'altra banda, considero que s'ha de ser constant i meticulós en la realització de les tasques de manteniment per evitar el mal funcionament dels equips i aconseguir treure’n el màxim rendiment possible. Finalment, és important buscar sempre la manera de millorar els resultats, ja sigui millorant les característiques dels equips o bé optimitzant la preparació de les mostres. Un no deixa mai d'aprendre.
No sembla fàcil fer tot el que fas. Està prou valorat?
Doncs la veritat és que no. Els tècnics com jo som una part molt important del sistema de recerca. Fa molts anys que reclamem una carrera professional tècnica equivalent a la carrera científica, però això no existeix al CSIC. Arribes a un punt en què no pots aspirar a més i això pot desmotivar a molta gent. No existeixen ni quinquennis ni sexennis que reconeguin la nostra feina, com sí que passa a la carrera científica. Des del meu punt de vista, aspirem a un major reconeixement, tant a l'ICM com dins del CSIC. La direcció actual de l'ICM ha creat un grup de treball per millorar en aquestes qüestions i conèixer quines són les nostres preocupacions, la qual cosa és un primer pas. No obstant això, moltes coses depenen de la política que té el CSIC en aquest aspecte, i això no podem canviar-ho des d'aquí. Hi ha promeses que mai passen d'això... i això, al final, desmotiva.