Segons el treball, realitzat amb el suport d'ISDIN i CaixaResearch de la Fundació "la Caixa", l'ús del vinagre com a solució d'esbandida en els protocols de primers auxilis pot ser perjudicial si no s'aplica en el cas de l'espècie correcta.
En els protocols de primers auxilis per fer front a picades de meduses sempre s'ha cregut que l'aplicació de vinagre a la zona afectada era el millor remei. No obstant això, un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona ha advertit que no totes les picades de medusa s'han de tractar amb vinagre.
La investigació, realitzada amb suport d'ISDIN i CaixaResearch de la Fundació “la Caixa” en el marc del projecte RECLAIMED, ha estat publicada recentment a la revista especialitzada Toxins. Segons aquesta, el pas més important dels protocols de primers auxilis és evitar un segon enverinament eliminant, de forma segura, restes de teixit o cèl·lules urticants (cnidòcits) adherits a la pell.
Per això, l'equip investigador recomana aplicar una solució esbandida sobre l'àrea afectada després d'una picada que no ha de ser el vinagre en el cas de les picades de Pelagia noctiluca, l'espècie que més incidències causa a les platges de la Mediterrània. Això es deu al fet que la seva aplicació produeix l'activació directa i immediata de les cèl·lules urticants de P. noctiluca, la qual cosa fa que el seu ús sigui contraproduent en els protocols de primers auxilis per a aquesta espècie.
En canvi, el vinagre sí que produeix un efecte inhibitori en la descàrrega de les cèl·lules urticants de l’espècie Carybdea marsupialis, una de les meduses més verinoses de la Mediterrània, per la qual cosa es pot fer servir de forma segura per rentar l'àrea afectada per una picada d'aquesta espècie.
"La nostra troballa posa de manifest la importància de reconèixer l'espècie que ha generat la picada i establir el protocol d'actuació més adequat en cada cas. Hem demostrat que el vinagre no pot ser utilitzat de forma universal. Hem de basar les directrius dels protocols de les espècies mediterrànies en evidències científiques per evitar males pràctiques", exposa Ainara Ballesteros, investigadora de l'ICM i primera autora de l'estudi.
Per a l'elaboració del treball, l'equip investigador va estudiar els possibles efectes del vinagre en la descàrrega de verí en el cas de dues espècies pertanyents a classes diferents, P. noctiluca i C. marsupialis, observant l'efecte d'aquest compost en la descàrrega de cnidòcits en cada cas. A més, es van realitzar proves inhibitòries estimulant la descàrrega de forma química i natural. En els experiments, es van utilitzar exemplars recollits a les platges de Barcelona i Dénia (Alacant).
"Combinar metodologies tradicionals amb altres més avantguardistes que s'assemblen més a la realitat de l'esdeveniment de picada al medi marí ha estat crucial per a l'obtenció dels resultats d'aquesta investigació", indica Josep-Maria Gili, investigador de l'ICM i coautor de l'estudi.
Segons aquesta investigació, el fet que una mateixa substància d'esbandida tingui efectes completament oposats en la descàrrega dels cnidòcits podria ser degut a la gran varietat de tipus i subtipus existents entre espècies. I és que, encara que el mecanisme de defensa és el mateix en tota classe de meduses, la toxicitat i els components del verí poden ser molt diferents.
"El nostre estudi posa de manifest les diferències entre dues espècies de classes diferents, però encara ens queda molta feina per davant. És essencial estudiar la implicació del vinagre en altres espècies de cnidaris -fílum al qual pertanyen les meduses- que també generen incidències a les nostres platges, com és el cas de la medusa Rhizostoma pulmo, l'anemone Anemonia sulcata o l'hidrozou Aglaophenia ploma", conclouen Gili i Ballesteros.