El sistema actual només accepta que es nomenin noves espècies de procariotes si han estat cultivades al laboratori. Aquest treball proposa un nou codi de nomenclatura que superi aquest problemàtic requisit.
Bacteris i arqueus són dos dels tres dominis de la vida a la Terra que engloben els organismes unicel·lulars que no tenen nucli cel·lular, també coneguts com a procariotes. El sistema actual de classificació d'aquests organismes només accepta que es nomenin noves espècies si com a mínim un representant de les mateixes ha crescut al laboratori en forma de cultiu pur (monocultiu) i és accessible per a la comunitat científica.
Es tracta de la norma més controvertida del Codi Internacional de Nomenclatura de Procariotes (ICNP, per les sigles en anglès) i un requisit que sempre ha suposat un problema per als microbiòlegs que estudien aquests organismes a la natura.
No obstant això, ara aquesta situació podria canviar gràcies a l'acord a què han arribat un consorci internacional de científics entre els quals es troben cinc investigadores i investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), un dels quals és la Sílvia González Acinas, del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) de Barcelona.
En concret, aquest grup d'investigadors proposa dos camins a seguir: revisar l'actual ICNP de manera que permeti incloure espècies no cultivades i que serien representades per la informació en la seqüència dels seus genomes, o crear un sistema de nomenclatura alternatiu per organismes no cultivats que podria, en un futur, servir tant per als que es cultiven com els que no. La idea és que aquest nou codi acabi fusionant-se amb el sistema tradicional de nomenclatura.
Tot això es recull en un article publicat recentment a la revista Nature Microbiology en el que els autors asseguren que modernitzar el codi actual de nomenclatura facilitarà que els investigadors puguin conèixer, classificar, identificar i compartir la biodiversitat del món microbià. Així mateix, seria un canvi adaptat a les observacions que permeten les noves tecnologies, amb les quals es poden nomenar nous taxons de procariotes sense necessitat de cultivar-los.
Classificar la gran diversitat microbiana
Durant la dècada dels 80, els microbiòlegs van començar a utilitzar tècniques moleculars per mostrejar i estudiar l'ADN de microorganismes directament al seu propi hàbitat. La diversitat dels hàbitats d'aquests microorganismes va des dels oceans gelats de la Terra fins a les perforacions subterrànies més profundes, així com els microbiomes d'animals i plantes, incloent els associats a la superfície de la pell, la mucosa oral i el tracte intestinal humans, entre d'altres.
Durant els últims 40 anys, la tecnologia ha millorat de tal manera que es pot conèixer el genoma d'un microorganisme sense haver-lo tan sols vist. No obstant això, i tot i que es detecten centenars de milers de noves espècies sense ser cultivades, seguint les regles de l'ICNP, cap d'aquestes pot nomenar-se oficialment en no disposar d'un cultiu pur viable, una premissa gairebé impossible per a la immensa majoria.
L'estudi presentat ara ofereix una guia per a superar aquesta dificultat i incloure les noves espècies no cultivades, el que segons els investigadors és molt important, entre d’altres coses, per avançar en la classificació de la diversitat procariota del planeta i perquè a mig termini s'aconsegueixi catalogar la gran majoria d'espècies de la biosfera, ja que s'estima que només se n’han nomenat aproximadament l'1% del total real.