Un nou estudi realitzat per investigadors de l’ICM prova l’existència, a 700 metres de profunditat al canyó de Blanes, d’esponges carnívores que han crescut sobre cordes de niló i altres plàstics.
Cada any s’aboquen als mars i oceans del planeta uns 12 milions de tones de plàstic a un ritme de 200 quilos per segon. Tot i que quan parlem de contaminació per plàstics al mar pensem normalment en residus flotants i ‘illes de plàstic’, el cert és que els fons marins tampoc se’n deslliuren d’aquesta epidèmia.
Els canyons submarins són una de les vies principals d’entrada d’aquests residus a les zones més profundes de l’oceà, on la manca de llum i les baixes temperatures impedeixen la degradació del plàstic.
Així es desprèn d’un estudi publicat aquest mes d’agost a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin que prova l’existència, a 700 metres de profunditat al canyó de Blanes, d’esponges carnívores que han crescut sobre cordes de niló i altres plàstics.
Segons els autors de l’estudi, del grup d’Ecologia de Celenterats de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, la presència de plàstic sembla no perjudicar directament el creixement de les esponges, si bé posa de manifest que els residus plàstics arriben a l’oceà profund a través dels canyons submarins i altres zones de pendent pronunciat.
“Aquesta troballa és un fet sorprenent, ja que mai abans s’havia detectat la presència d’esponges carnívores en deixalles”, exposa Andreu Santín, investigador del grup d’Ecologia de Celenterats de l’ICM, que afegeix que “una de les coses que més ens va sorprendre és l’elevada densitat d’individus -30 en 10 cm2- sobre el plàstic”, un fet que s’ha observat molt rarament en altres poblacions naturals.
Els trenta individus descoberts al canyó de Blanes pertanyen a l’espècie Lycopodina hipogea, que s’alimenta de petits crustacis. Als anys noranta ja es tenia constància de l’existència d’espècies d’esponges carnívores, però aquesta és la primera vegada que es veuen al litoral català.
En referència al plàstic, segons Santín, “tot i que les deixalles marines han resultat ser un substrat òptim per al creixement d’aquestes esponges, cal tenir en compte que els plàstics alliberen compostos molt perjudicials per al medi, i encara estem molt lluny de conèixer la gravetat real del que això suposa per la biodiversitat marina”.
Estudis anteriors posen de manifest que les deixalles flotants són vectors de dispersió per a la biota marina, incloses les espècies invasores. No obstant això, i malgrat el fet que cada vegada hi ha més indicis de l’ús de deixalles com a substrat per part d’organismes marins, el rol que aquestes deixalles puguin tenir com a vectors de dispersió al mar profund gairebé no s’ha estudiat.
La troballa, que va ser totalment fortuïta, va tenir lloc a finals de febrer durant una campanya del projecte ABRIC que lidera l’investigador de l’ICM Pere Puig. Aquest projecte estudia l’impacte de la pesca d’arrossegament en els ecosistemes marins del canyó de Blanes i té com a objectiu final ajudar a establir mesures de cogestió que facin compatible la pesca amb la preservació dels ecosistemes.