El llibre, editat per científiques de l’ICM, dona a conèixer les similituds i diferències de les zones polars i exposa les alteracions que pateixen a causa del canvi global.
L'Antàrtida i l'Àrtic són regions tant remotes i inhòspites com atractives. Nombroses expedicions han arribat fins allà a la recerca de recursos naturals o per obrir noves vies de transport marítim i comerç. Així mateix, han estat visitades pel gran interès científic, ja que juguen un paper clau en la regulació del clima de la Terra i es consideren un "laboratori" ideal per a l'estudi dels contaminants a escala global.
El llibre Observando los polos (CSIC-Catarata) ofereix una visió multidisciplinària del coneixement científic sobre les dues regions alhora que descriu la història i la situació actual de la investigació polar a Espanya. En la seva elaboració, hi han participat més de 50 especialistes de la plataforma temàtica interdisciplinar POLARCSIC, entre els quals hi ha les científiques de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) Vanessa Balagué, Clara Cardelús i Magda Vila, que han exercit d’editores del llibre.
El text, que va acompanyat d’una espectacular col·lecció d’imatges, inclou qüestions com l'evolució geològica dels pols, els seus ecosistemes terrestres i aquàtics, el clima passat, present i futur dels dos llocs, els urgents problemes de contaminació que pateixen aquests territoris o el paper que pioneres com la Josefina Castellví han tingut en la seva investigació.
"Amb aquesta publicació perseguim conscienciar les noves generacions sobre la importància i la vulnerabilitat de les regions polars, i plantejar la necessitat d'una investigació especialment enfocada a comprendre i avaluar el seu paper en el futur incert del nostre planeta", afirmen la Clara, la Vanessa i la Magda.
Similituds i diferències polars
En aquest recorregut pels dos territoris més recòndits del planeta es posen de manifest tant les similituds com les diferències. "Tots dos estan coberts de neu o gel, no tenen llum durant els sis mesos hivernals, i hi habita una fauna i una flora que ha aconseguit adaptar-se a condicions extremes, però els dos pols són diferents. L'Àrtic està format per un oceà envoltat de terra, mentre que l'Antàrtida és un continent envoltat de mar", explica el llibre.
D'altra banda, l'oceà que envolta l'Antàrtida comprèn unes masses d'aigua que circulen en el sentit de les agulles del rellotge i provoquen que el continent quedi aïllat. Aquest fenomen fa que la regió sigui la més freda de les dues. Per contra, l'Àrtic no mostra aquest aïllament, ja que està estretament connectat a la resta de terres que l'envolten gràcies a la multitud de vies d'aigua naturals que hi ha.
Sentinelles de la contaminació global
Les regions polars són especialment susceptibles de patir els efectes nocius de contaminants generats a milers de quilòmetres de distància. "El caràcter aïllat d'aquestes zones permet que actuïn com una mena de llenç en blanc per a l'estudi de la presència i la dinàmica global dels contaminants que són capaços d'arribar-hi", assenyala el text.
"Els ecosistemes polars ofereixen un escenari simplificat respecte d'altres regions del planeta més antropitzades. Per això, bona part del coneixement que tenim sobre el comportament d'alguns contaminants globalment s'ha confirmat i validat a través d'investigacions polars".
Josefina Castellví: una pionera a l'Antàrtida
Els inicis de l'exploració polar espanyola tenen nom de dona: l'oceanògrafa i investigadora de l’ICM Josefina Castellví. Ella, juntament amb la també investigadora de l’ICM Marta Estrada i la periodista Charo Nogueira, van ser les tres primeres dones espanyoles que van trepitjar l’Antàrtida, on les dues científiques van dur a terme projectes de recerca en aquest territori com a integrants d'una expedició argentina l’any 1984.
Més tard, Castellví va formar part de l'equip del CSIC que va fer possible l'establiment de la Base Antàrtica Espanyola (BAE) Joan Carles I, situada a l'illa Livingston, que es va inaugurar el gener del 1988. La investigadora es va encarregar de dirigir-la des del 1989 fins al 1994. Així, esdevingué la primera dona responsable d'una base antàrtica.