Missatge en una ampolla: la història de l'Alek

Aquesta és la història de l’Alek, un nen de 10 anys de Kentucky (EUA) que va trobar una cosa molt especial el passat mes de setembre de 2021 en una platja de Florida, on estiueja amb els seus pares. Estem parlant d'una ampolla de vidre, però no una de qualsevol: contenia una carta manuscrita dins! Per un moment l'escenari de la seva vida va canviar, com si es tractés d’un nàufrag en una illa deserta.

De fet, la sorpresa de l’Alek en trobar l'ampolla va ser tan gran que no es va atrevir a obrir-la en aquell moment. Necessitava estar envoltat dels seus, dels amics amb qui compartia les tardes d'estiu, que aquell any ja no hi eren. Per això, va esperar un any sencer per obrir amb ells l'ampolla.

I dotze mesos més tard va arribar el moment. En aquell precís instant, els nervis governaven el pols de cadascun dels amics, que sense voler-ho s'havien convertit en els protagonistes d'una bonica història digna d'aparèixer a la pantalla gran. El que tenien a les mans era pràcticament un tresor per a ells, i segons la poca informació de què disposaven, els ho podria haver fet arribar el mateix Neptú qui sap per què.

Després d'obrir l'ampolla, l’Alek i els seus amics van fer servir el traductor per entendre el missatge que contenia. Estava escrit en espanyol, una llengua desconeguda per a ells. Era l'idioma del grup de científiques i científics de diferents centres de recerca espanyols, entre els quals hi ha l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) i la Universitat de Vigo (UV), que va escriure la carta.

El grup hauria llançat l'ampolla el mes de desembre del 2020, just després de creuar l'Equador durant una campanya oceanogràfica que buscava estudiar l'impacte d'alguns contaminants, així com la matèria orgànica d'origen antropogènic, sobre l'oceà.

La carta manuscrita contenia informació i fotografies sobre la campanya i els seus participants, a part dels seus correus electrònics perquè qui la trobés pogués posar-se en contacte amb l’equip.

6.000 quilòmetres a la deriva

Quan l’Alek la va trobar, l'ampolla havia viatjat ni més ni menys que 6.000 quilòmetres a la deriva al mig de l'Atlàntic, seguint el ritme dels dos corrents principals que determinen la circulació d'aquesta conca: el de l'Atlàntic Nord i el de l'Atlàntic Sud.

Aquests corrents són els responsables de transportar l'aigua càlida dels tròpics fins als pols i fer el mateix amb les fredes aigües polars, cosa que té una influència importantíssima en el clima. De fet, són aquests corrents, i en concret el de l'Atlàntic Nord, el que permet explicar, entre altres coses, que els hiverns siguin molt més freds a Nova York que a Barcelona, estant totes dues metròpolis ubicades a la mateixa latitud.

Bé, doncs va ser aquest mateix corrent el que va transportar l'ampolla d'Alek des de l'Equador fins a Florida, ubicada aproximadament a uns 30o de latitud nord. Si l'hagués llençat en un altre moment ningú no sap què hauria passat, ja que, malgrat aquests corrents tenen uns tempos i trajectòries ben definides, durant les últimes dècades han anat perdent part de l'estabilitat que les caracteritzava a causa del progressiu augment de les temperatures. , entre altres factors.

Però, deixant de banda els efectes sobre l'oceà de la nostra empremta a la Terra, aquesta és una història d'esperança. La troballa de l’Alek no només va fer les seves vacances una mica més emocionants, sinó que el fet de creure que algú la trobaria va donar forces a la tripulació del Sarmiento de Gamboa –el vaixell oceanogràfic amb què es realitzava la campanya–, que va iniciar el seu periple a Vigo i el va acabar a Punta Arenas (Xile), recorrent així la meitat de l'Atlàntic.