Durant les últimes dues dècades s’han realitzat unes 350 sortides al mar, la qual cosa ha permès obtenir una quantitat ingent d’informació sobre l’abundància, diversitat i funció dels microorganismes marins.
Aquest mes de març es compleixen 20 anys des que va començar el mostreig mensual ininterromput de l’Observatori Microbià de la Badia de Blanes (BBMO, per les seves sigles en anglès). Es tracta d’una iniciativa d’un grup de científics de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) iniciada 2001. Durant aquests anys, les investigadores i investigadors que hi estan involucrats han realitzat unes 350 sortides per obtenir mostres d’aigua i analitzar l’abundància, diversitat i activitat dels microorganismes marins de la badia.
Aquesta col·lecció de dades i mostres és molt valuosa, sobretot per la seva durada. Al Mediterrani només el supera la sèrie de dades oceanogràfiques de l’estartidenc Josep Pascual, amb gairebé 50 anys d’història, i a tot el món hi ha comptades sèries temporals tan completes. L’únic moment en què el BBMO va deixar de recollir dades va ser al començament del confinament total decretat pel govern per frenar l’expansió de la Covid-19 l’any passat.
Un altre fet que atorga valor al registre de Blanes és la quantitat d’informació sobre la comunitat microbiana que inclou. Els microorganismes marins es consideren el reservori més gran de diversitat de la biosfera. A part de ser rellevants per la seva abundància, són importants per la quantitat de reaccions bioquímiques en les quals estan involucrats.
“És un gran èxit haver pogut mantenir el mostreig i l’anàlisi de la badia durant tant de temps, atès que la majoria dels projectes de recerca donen finançament durant només 3 anys”, comenta l’investigador de l’ICM i coordinador del mostreig Josep M Gasol, que alerta de la necessitat de finançar a més llarg termini projectes com aquest, destinats a estudiar la diversitat i funció dels ecosistemes marins en un moment de grans canvis a escala global.
“L’augment de la temperatura de l’aigua, l’acidificació dels oceans o l’arribada massiva de nutrients d’origen antropogènic poden alterar la composició i la funció de la comunitat microbiana, si bé per conèixer-ne els efectes cal fer un seguiment continuat que requereix d’una infraestructura i compromís de finançament a llarg termini, la qual cosa no acostuma a existir”, lamenta Gasol.
Una ubicació privilegiada
Que l’observatori estigui situat a la badia de Blanes no és casualitat. Aquest va ser precisament el lloc que el pioner de la recerca ecològica i oceanogràfica Ramon Margalef va escollir per dur a terme els primers estudis sobre microorganismes marins, publicats ja fa més de 75 anys.
Segons els responsables de l’observatori, el que fa que les dades del BBMO siguin úniques són la combinació de les metodologies biogeoquímiques, oceanogràfiques i les anàlisis moleculars de la diversitat i funció del plàncton microbià. A més, durant aquests anys s’han creat dos repositoris: un de material genètic i un de cultius purs que permeten analitzar les tendències i estudiar l’evolució dels microorganismes marins en aquests 20 anys.
En aquest sentit, s’ha observat que, durant les dues últimes dècades, la quantitat de nutrients a la badia de Blanes ha anat disminuint, la qual cosa pot estar relacionada amb una millor depuració de les aigües urbanes residuals. Això ha fet també que es redueixi la quantitat de microorganismes marins, que podria provocar canvis a les xarxes tròfiques establertes en aquest ecosistema.
En aquests 20 anys, s’han publicat un centenar d’articles sobre els microorganismes marins de la badia de Blanes, alguns en revistes molt destacades, la qual cosa ha convertit aquest punt en un lloc de referència internacional per als estudis de diversitat microbiana mitjançant eines moleculars.
“Que campanyes internacionales com les realitazades a bord dels velers Tara Oceans o Sorcerer II, aquesta del cap del consorci americà que va seqüenciar el genoma humà, Craig Venter, hagin inclòs Blanes com un dels punts de mostreig en les seves campanyes per estudiar la comunitat microbiana marina posa de manifest la rellevància de la feina feta durant tots aquests anys”, exposa l’investigador de l’ICM i també coordinador del mostreig Ramon Massana.
Per últim, Massana afegeix que espera poder seguir mostrejant a la badia durant molts anys més “per fer d’aquest el lloc més emblemàtic del Mediterrani on s’estudien uns organismes que, malgrat ser invisibles als nostres ulls, són extraordinàriament importants per al manteniment de la salut dels ecosistemes marins”.