La setmana passada la capital portuguesa va acollir la UN Ocean Conference que, amb més de 7.000 assistents, buscava impulsar un nou capítol d’acció mundial per protegir el planeta blau.
La setmana passada va tenir lloc a Lisboa (Portugal) la UN Ocean Conference (UNOC22), una cita per celebrar la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible 2021-2030. Ningú no es va voler perdre la trobada, que s’havia marcat com a objectiu principal iniciar un nou capítol d'acció mundial per protegir el planeta blau.
L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona formava part de la delegació espanyola, i va acudir-hi representació del Ministeri de Ciència i Innovació. Així mateix, també van assistir a la cita representants d'altres ministeris com el de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació o el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Els grans reptes de l’oceà
En total, van passar per la conferència més de 7.000 persones de gairebé 150 països a la recerca de solucions innovadores per a una gestió més sostenible de l'oceà. Les amenaces per a la salut, l'ecologia, l'economia i la governança de l'oceà van protagonitzar gran part de les sessions, tot i que també es va parlar d'altres problemes com l'acidificació i la contaminació oceànica, la pesca il·legal o la pèrdua d'hàbitats i biodiversitat.
No podia ser d’una altra manera, ja que mars i oceans generen aproximadament la meitat de l'oxigen que respirem i han absorbit gran part de l'excés de calor que hem generat des de l'inici de la revolució industrial, cosa que els converteix en el nostre major aliat per a combatre la crisi climàtica.
António Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, es va encarregar d'inaugurar la conferència, i ho va fer declarant una "emergència oceànica" que, alertava, cal deixar de banda el més aviat possible, ja que, deia, "no podem tenir un planeta sa sense tenir un oceà sa". "Cal canviar la marea", puntualitzava.
"Queden menys de deu anys per invertir la tendència actual de l'oceà", advertia per part seva la directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, que va instar la comunitat internacional a reforçar "urgentment" les accions per comprendre i protegir millor els oceans. I és que, lamentava, "l'oceà continua estant al punt cec de la consciència i les polítiques públiques".
Per la seva banda, Valentí Sallarès, recentment nomenat director de l'ICM-CSIC, subratllava que "els oceans són un ingredient molt important que regula el clima de la Terra, a part d'una font ingent de recursos que fins ara hem utilitzat de manera irracional, amb els riscos que això comporta".
Vanessa Sarah Salvo, la responsable de Relacions Internacionals de l'Institut, que va poder presentar el Programa Ocean Cities Network al side-event de la delegació espanyola, subratlla el fet que a les taules de discussió es fes especial èmfasi en la necessitat de col·laboració entre actors de diferents sectors i disciplines a l'hora de buscar solucions eficaces.
Finalment, Eve Galimany, investigadora de l'ICATMAR i de l'ICM-CSIC, celebra que la cimera hagi servit per posar la ciència al punt de mira i fer veure al món que aquesta és imprescindible per dur a terme una gestió més sostenible dels recursos que ens proporciona l'oceà i millorar així la salut dels ecosistemes marins.
Les claus de la cimera
Les paraules més repetides durant la UNOC22 van ser "col·laboració internacional, multidisciplinària i intergeneracional", "urgència" i "no tenim temps". I és que, si no actuem ja, probablement, els esculls de corall hauran desaparegut abans que acabi el segle i ecosistemes costaners essencials com els manglars o els aiguamolls es continuaran degradant, entre moltes altres coses.
En aquest sentit, alguns estats de petites illes (més coneguts com a SIDS, per les sigles en anglès) que conserven encara sistemes pristins, com Palau o la minúscula Tuvalu, van alçar la mà a Lisboa per denunciar la "destrucció massiva" i les pèrdues de vides humanes que causen la pujada del nivell del mar i la desaparició de l’activitat pesquera.
La contaminació, en el punt de mira
La contaminació, en particular, per plàstic, es va situar en el punt de mira de pràcticament totes les sessions celebrades durant la cimera. I és que, si es continuen llançant tantes tones de plàstic al mar com fins ara –unes 8 cada any-, s'estima que el 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar.
En aquest sentit, la delegació espanyola va presentar diverses de les accions que s'estan duent a terme a Espanya per minimitzar el problema, entre les quals hi ha un manifest que s'està gestant des de l'Ocean Cities Network per reduir la contaminació. Aquesta xarxa internacional de ciutats està coordinada per l'ICM-CSIC i pretén impulsar unes ciutats oceàniques més sostenibles on les decisions polítiques es recolzin en dades científiques.
Per acaber, va haver temps per celebrar que, després de vint anys de negociacions, l'Organització Mundial del Comerç ha arribat a un acord amb els estats membres per cessar les subvencions a les arts de pesca més destructives i impactants amb l'objectiu de complir els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
L'acidificació, un altre dels punts calents
Entre les fites i els acords de la conferència cal destacar l'adhesió dels Estats Units a l'International Alliance to Combat Ocean Acidification (OA Alliance, per les seves sigles en anglès), una aliança internacional per protegir les comunitats costaneres de l'acidificació i altres impactes climàtics. En aquest sentit, el CSIC va presentar què s'està fent des de la Plataforma Temàtica Interdisciplinar ‘Oceans’ per minimitzar i combatre l'acidificació.
També es van presentar alguns instruments econòmics que ja existeixen i estan a disposició dels usuaris per fer front a aquesta i altres amenaces oceàniques, com és el cas del fons Problue del World Economic Forum. Així mateix, es van posar sobre la taula casos com el de la reserva marina "Hermandad", a les Illes Galápagos, que des del passat mes de març compta amb un 5,5% més de superfície protegida gestionada conjuntament per l'Equador, Panamà, Colòmbia i Costa Rica.
Fites de la conferència
Amb tot, la conferència ha establert les bases per consensuar el Tractat Internacional dels Oceans, un acord per regular les aigües internacionals, la mineria submarina i protegir, almenys, un 30% dels oceans per a l'any 2030. Aquest text es negociarà a Nova York a finals del pròxim mes d'agost.
Estem, com diu Guterres, davant d'una "emergència oceànica", i atesa l'estreta relació entre el nostre futur i el de l'oceà, no podem fer altra cosa que lluitar contra aquesta emergència. "Our ocean, our future, our responsibility", es pot llegir a la declaració final de la conferència, per la qual cosa cal retrobar-nos amb aquest ecosistema que ens manté en vida i actuar per garantir la seva salut. Només així disposarem d'un planeta habitable durant molts anys més i, de passada, més equitatiu.