L'espècie, que és originària de l'Indo-Pacífic, està consolidant la seva presència a la Mediterrània oriental i ja es detecta fins i tot en aigües més fredes on inicialment no s'esperava que pogués prosperar.
Un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha demostrat que l'interès de la societat pel peix lleó (Pterois miles), una espècie invasora originària de l'Indo-Pacífic, està ajudant a monitoritzar la seva evolució pràcticament en temps real. Per a l'elaboració del treball, publicat recentment a la revista Biological Invasions, s'han analitzat volums de cerca a Google, la qual cosa posa de manifest que les dades digitals són una bona eina per millorar les estratègies de conservació i gestió a nivell regional.
Estudis recents certifiquen que el peix lleó està consolidant la seva presència a la Mediterrània oriental, i ja es detecta fins i tot en aigües més fredes on inicialment no s'esperava que pogués prosperar. Per això, en els últims anys ha recollit l'atenció del públic a tota la conca mediterrània, on està alterant greument els ecosistemes locals i ha causat múltiples danys a la fauna autòctona.
“El nostre estudi demostra que és possible monitoritzar l'evolució d'espècies invasores observant com i quan la societat s'interessa per elles a través de l'anàlisi de dades digitals disponibles públicament, cosa que podria canviar la manera d'abordar la conservació i gestió d'aquestes espècies”, explica Lara Fazzari (ICM-CSIC), primera autora de l'estudi.
La importància de la percepció pública
Fins ara, se sabia que espècies invasores com el peix lleó tenen un impacte ecològic i socioeconòmic significatiu, i que la percepció pública d'aquestes espècies pot variar amb el temps i entre països. No obstant això, l'anàlisi de dades digitals per comprendre l'interès públic i la resposta social a aquests problemes ecològics, especialment en entorns marins, era un àmbit encara poc explorat.
El peix lleó és un exemple clar d'invasió biològica a la Mediterrània, on ha arribat principalment a través del Canal de Suez, un fenomen conegut com a migració lessepsiana. Aquesta espècie, a causa de la seva naturalesa depredadora, amenaça la biodiversitat marina en alimentar-se d'espècies natives.
La metodologia emprada en aquest estudi s'emmarca en camps de recerca emergents com la culturomia de la conservació i la iEcologia, que fan servir dades digitals per estudiar les interaccions entre els humans i la natura. Aquest enfocament no només ha demostrat ser útil a la Mediterrània, sinó també en altres regions amb espècies invasores, com el Japó o els Estats Units.
"L'ús de volums de cerca a Google com a indicador de l'interès públic és relativament nou, però el seu potencial és enorme. Ens permet accedir ràpidament a grans quantitats de dades espacials i temporals generades pels usuaris d'internet, facilitant la comprensió de les respostes socials a les invasions biològiques i ajudant a orientar els esforços de conservació tant a nivell local com regional", afirma Valerio Sbragaglia, coordinador de la investigació.
L'estudi conclou que els països afectats per la invasió del peix lleó mostren un major interès públic en comparació amb aquells on l'espècie encara no ha arribat. No obstant això, els patrons d'atenció no sempre coincideixen amb el moment exacte de l'arribada de l'espècie, cosa que suggereix que factors sociopolítics i culturals també influeixen en la percepció i resposta de la societat davant d'aquestes invasions.
En resum, aquest treball obre noves possibilitats per al monitoratge i la gestió d'espècies invasores mitjançant eines digitals: “la capacitat de rastrejar l'atenció pública en temps real podria significar un canvi de paradigma en la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes a nivell global”, conclou l'equip científic.