Un nou estudi coordinat per l’ICM i l’IEO revela les zones del litoral espanyol i francès on hi ha una major superposició de les diferents pressions.
La sardina (Sardina pilchardus) i el seitó (Engraulis encrasicolus) són els peixos més comercialitzats i consumits al nord-oest del mar Mediterrani, on aquestes espècies representen gairebé el 40% de les captures de la regió. En les últimes dècades, l’impacte combinat de la pesca i l’augment de la temperatura de l’aigua, que ha estat particularment elevat en aquesta regió del Mediterrani, ha portat al declivi de les seves poblacions, arribant això a comprometre la sostenibilitat dels estocs.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i l’associació Ecopath International Initiative (EII) publicat aquesta setmana a la revista Science of the Total Environment. Segons el treball, la zona del litoral espanyol i francès on el seitó, i sobretot la sardina, estan patint més és el nord del litoral català i el Golf de Lleó, on s’observa una forta superposició de la pressió ambiental i pesquera sobre aquestes espècies de petits pelàgics.
“La sardina i el seitó són espècies molt abundants a l’ecosistema, però presenten fluctuacions naturals de la seva abundància a causa de canvis ambientals. Això, sumat a la pressió pesquera en aquells moments en què les condicions ambientals no són favorables, pot portar les seves poblacions al col·lapse”, alerten els investigadors de l’ICM i coautors de l’estudi Francesc Ramírez i Marta Albó.
En aquest sentit, Marta Albó afegeix que “a més, l’augment de la temperatura derivat del canvi climàtic afecta moltes espècies com la sardina, que té especialment preferència per les aigües més fredes. Per això, creiem que, en aquelles àrees on l’impacte ambiental és major, s’hauria de disminuir l’impacte de la pesca”.
Per a l’elaboració de l’estudi, els investigadors van combinar informació i dades sobre l’abundància de seitons i sardines en el Mediterrani occidental, els paràmetres ambientals que determinen aquesta abundància i la pressió pesquera a la qual estan subjectes aquestes poblacions.
“Conèixer com es distribueixen en l’espai les causes del declivi dels petits pelàgics pot ajudar a millorar la gestió d’aquests estocs de pesca”, assegura l’investigador Francesc Ramírez. Segons ell, “per tal de revertir la situació actual són necessàries una sèrie de mesures de gestió basades en la redistribució i la disminució de la pressió pesquera en aquelles àrees que han experimentat un major impacte ambiental”.
“No es tracta de suprimir la pesca, sinó d’optimitzar-la, és a dir, de regular-la i desplaçar-la, per assegurar la conservació dels recursos”, detalla la investigadora de l’ICM i coautora de l’estudi Marta Coll, que afegeix que per garantir la sostenibilitat de les pesqueries, “el primer pas és millorar l'estat de conservació del medi marí i minimitzar l'impacte econòmic i social que poden tenir les mesures de gestió”.
Mantenir les poblacions en espais operatius segurs
L’objectiu és alleugerar la pressió a les àrees on els canvis ambientals han estat més profunds i garantir que es mantenen com el que es coneix com a espais operatius segurs (SOS, per les seves sigles en anglès), àrees teòriques on els sistemes i les poblacions es mantenen en bones condicions per a la seva conservació i explotació.
El concepte del SOS va aparèixer per primera vegada el 2009 per identificar els increments de temperatura o nivells de contaminació, entre altres impactes, que no s’han de superar per preservar els ecosistemes naturals. Ara s’ha adaptat per orientar la gestió dels ecosistemes afectats pel canvi climàtic, entre els quals es troben els sistemes marins i les pesqueries associades.
Segons M. Grazia Pennino i Jose Maria Bellido, investigadors de l'IEO i coautors de l'estudi, "mantenir els petits pelàgics dins aquests SOS és clau per augmentar la seva resiliència davant la crisi climàtica, és a dir, la seva capacitat de resistència al canvi i de recuperació". Això, diuen, “permetria actuar localment per a mitigar els efectes del canvi climàtic, la qual cosa sembla, a curt i mitjà termini, més factible que reduir internacionalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle”.
En aquest sentit, Ramírez lamenta que “ni en el millor i menys realista dels escenaris possibles podem esperar que l’actual tendència d’increment de la temperatura dels nostres oceans s’aturarà o es revertirà. Per tant, hem d’intentar minimitzar aquest augment i intentar mitigar els seus efectes, per exemple, mitjançant l’establiment dels SOS”.
Aquesta investigació forma part dels projectes PELWEB i PELCAT, dirigits a la investigació i gestió dels estocs de petits pelàgics en el Mediterrani. Addicionalment, els autors de l’estudi estan immersos en el projecte europeu TRIATLAS, que busca afavorir la gestió sostenible de les activitats humanes que afecten els ecosistemes marins de l’Atlàntic.
En el marc d’aquest projecte europeu, els investigadors faran servir aquesta mateixa metodologia que els ha permès saber en quines àrees del litoral espanyol i francès es produeix una superposició de les diferents pressions sobre els petits pelàgics per estudiar l’estat de conservació d’altres àrees d’especial interès pesquer al centre i al sud de l’Atlàntic.