És ben conegut que algunes microalgues marines poden produir toxines amb efectes nocius per a la fauna marina i/o les persones. És per això que cada vegada més països compten amb mecanismes de control i eines de gestió per abordar aquestes problemàtiques. El gènere Ostreopsis el constitueixen dinoflagel·lades bentòniques de distribució típicament tropical i subtropical.
És ben conegut que algunes microalgues marines poden produir toxines amb efectes nocius per a la fauna marina i/o les persones. És per això que cada vegada més països compten amb mecanismes de control i eines de gestió per abordar aquestes problemàtiques. El gènere Ostreopsis el constitueixen dinoflagel·lades bentòniques de distribució típicament tropical i subtropical. Aquestes microalgues produeixen substàncies mucilaginoses mitjançant les quals s’adhereixen a diferents substrats (macroalgues, coralls, fanerògames, roques) en aigües poc profundes. Tanmateix, des de fa dues dècades, aquest gènere ha començat a proliferar de manera recurrent i en elevades concentracions en determinades platges de les costes mediterrànies.
En diverses ocasions, les proliferacions d’Ostreopsis han coincidit amb irritacions respiratòries en persones que es banyen o han passat vàries hores en aquestes platges o hi viuen molt aprop. Els símptomes poden aparèixer per contacte directe amb l'aigua de mar en banyar-se però també es poden produir per la simple inhalació dels aerosols marins produïts en la zona de la proliferació de l’Ostreopsis.
El 2010, les autoritats de Mònaco, França i Itàlia, van començar una nova iniciativa de col·laboració per adreçar la problemàtica de les proliferacions d’Ostreopsis en llur litoral, emmarcada en l’Acord RAMOGE (www.ramoge.org). Des del 2014, les investigadores de l’ICM, Magda Vila i Elisa Berdalet, del Departament de Biologia Marina i Oceanografia, van ser convidades a integrar-se a la xarxa Ostreopsis-RAMOGE, degut a la seva experiència i els seus estudis conjunts d’ecologia i epidemiologia en la població costanera de Sant Andreu de Llavaneres. En aquesta localitat les proliferacions de la microalga són recurrents anualment. La recerca es fa en coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua.
Enguany, l’equip de treball ha preparat la campanya d’estiu 2015 amb accions que inclouen la publicació d’un fulletó en català, italià i francès per a informar la població sobre les problemàtica de l’Ostreopsis.