Gràcies a les dades científiques proporcionades per l'Institut s'ha pogut confirmar la singularitat ecològica i geològica de l'escull, la qual cosa ha fet que les autoritats prohibeixin la pesca a la zona a partir del 2024.
L' Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, en col·laboració amb l'organització no governamental Oceana, ha aconseguit blindar contra la pesca el gran escull de corall d'aigües fredes de Cabliers, considerat l'únic exemple conegut fins ara d'escull de profunditat conservat en estat gairebé pristí a la Mediterrània. Situat entre els 300 i els 400 metres de fondària al mar d'Alborán, aquest escull constitueix una estructura viva que s’eleva fins els 100 metres de profunditat i s'estén al llarg d'uns 25 quilòmetres.
L'escull de Cabliers, ubicat entre les aigües del Marroc, Espanya i Algèria, es va començar a formar fa uns 500.000 anys i actualment continua viu i en creixement. Les dades científiques proporcionades per l'ICM-CSIC confirmen la singularitat ecològica i geològica del lloc, cosa que ha portat a la prohibició, a partir del 2024, de tot tipus d’activitat pesquera que pugui alterar el fons marí en una àrea d'aproximadament 400 quilòmetres quadrats.
Claudio Lo Iacono, investigador de l'ICM-CSIC que ha dedicat molts anys a l'estudi d'aquest escull, destaca:
"El més sorprenent d'aquest escull és la seva preservació gairebé perfecta al llarg del temps. En tots aquests anys, no hem trobat evidències d'activitats humanes, ni tan sols residus plàstics, cosa que és extremadament estranya a la Mediterrània i explica la gran biodiversitat que acull l'escull".
Aquesta conservació excepcional s'atribueix en part a la llunyania de l'escull respecte a les costes, ja que està ubicat a vuit hores del Cap de Gata i a unes quatre del Marroc, cosa que ha dissuadit la presència de vaixells pesquers. A més, la complexitat morfològica de l'entorn ha impedit històricament als arrossegadors pescar a la zona.
"L'escull de Cabliers és un viver natural d'espècies de gran valor comercial com la llagosta o el besuc, que viuen a recer dels corals profunds. Les colònies que formen constitueixen estructures complexes que actuen com a santuaris per a nombroses espècies associades. És com descobrir un oasi ple de vida al fons del mar", afegeix Lo Iacono.
La decisió de protegir l'enclavament es va prendre recentment durant la reunió anual de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CGPM), formada per 22 països riberencs de la Mediterrània, la Mar Negra i la Unió Europea. Així mateix, en aquesta trobada, es van acordar una sèrie de mesures per actuar contra activitats il·legals de pesca amb arrossegament a zones restringides, incloent-hi la implementació d'un sistema que exigeix als membres de la Comissió demostrar controls efectius sobre les seves flotes i dur a terme una comunicació adequada sobre les captures.
"Les dades obtingudes durant l'expedició posen en relleu que els plans de gestió actuals estan contribuint en gran mesura a la consecució dels objectius de sostenibilitat", apunta Valérie Lainé, de la Direcció General d'Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea (DG -MARE), que afegeix que “és molt encoratjador veure l'impacte dels nostres esforços compartits”.
"La designació de Cabliers com una Fisheries Restricted Area (FRA) marca un gran avenç per a la conservació dels ecosistemes profunds de la Mediterrània, especialment pel que fa a iniciatives transfrontereres on països de la UE i d'Àfrica col·laboren per millorar la gestió dels nostres recursos marins", celebra per la seva banda Lo Iacono.
Si bé Cabliers és l'escull més prominent, no és l'únic de coralls profunds a la Mediterrània. N'hi ha d'altres de més petits, però igualment importants en termes de biodiversitat. De fet, la singularitat d'aquests esculls ha motivat el desplegament, en el marc de projectes tant nacionals com internacionals liderats per l'ICM-CSIC, d'observatoris submarins que monitoren i revelen els processos físics, sedimentaris i ecològics que controlen aquests hàbitats.