A bord de l’Hespérides, l’equip científic ha dut a terme una campanya de 26 dies des del mar de Weddell fins al mar de Scotia.
El passat mes de març va finalitzar amb èxit la campanya oceanogràfica SACO-SO 2025, desenvolupada a bord del vaixell d’investigació Hespérides per un equip científic internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), ambdós dependents del CSIC.
L’expedició ha permès estudiar la sortida de l’Aigua Antàrtica de Fons (AABW, per les seves sigles en anglès) des del mar de Weddell al mar de Scotia, una regió clau per comprendre la circulació termoalina de l’hemisferi sud, i ha suposat un fita per a l’oceanografia espanyola, essent la primera campanya dedicada a l’oceanografia física en aigües antàrtiques en més de 15 anys.
Durant l’expedició, s’ha realitzat una cartografia batimètrica detallada de quatre canons submarins a la dorsal de Scotia del Sud que ha permès determinar els punts idonis per col·locar tres fondejos oceanogràfics equipats amb sensors de temperatura, salinitat, corrents i oxigen. Aquests fondejos enregistraran dades durant els pròxims dos anys, proporcionant informació clau sobre la variabilitat temporal de la columna d’aigua des dels 400 metres de profunditat fins als 1800.
“La instal·lació d’aquests tres ancoratges instrumentats permetrà monitorar el remot pas de Phillips, situat a la serralada del sud de Scotia, que és una de les rutes de sortida de les aigües antàrtiques de fons formades al mar de Weddell”, explica Josep Lluís Pelegrí, investigador de l’ICM i líder del projecte.
A més, s’han realitzat múltiples estacions de CTD al llarg de la dorsal continental i als canons cartografiats, complementades amb el desplegament de dues boies perfiladores Argo, com a part de la contribució espanyola, Argo-Espanya, al sistema global d’observació Argo, programades específicament per registrar les propietats del corrent del talús.
La formació d’aquestes aigües, que s’estima entre cinc i nou milions de metres cúbics per segon, és un dels factors que controla la intensitat de la cinta transportadora global i, en conseqüència, el clima de la Terra. “Aquesta iniciativa, liderada per dos centres germans del CSIC, representa un pas fonamental en la contribució espanyola als esforços internacionals per monitorar el canvi climàtic”, apunta Pelegrí.
La importància de l’Aigua Antàrtica de Fons
L’AABW és la massa d’aigua més densa de l’oceà global i ocupa més del 35% del volum d’aigua del planeta. La seva formació es produeix a les regions polars antàrtiques a causa d’intenses interaccions entre l’aire, el mar i el gel, especialment al mar de Weddell. Aquests processos generen aigües extremadament denses que s’enfonsen i flueixen cap al nord al llarg del fons oceànic, alimentant el braç inferior de la circulació termoalina global.
“L’AABW juga un paper crucial en la regulació del clima global, ja que actua com a embornal del diòxid de carboni atmosfèric, contribuint a mitigar els efectes del canvi climàtic”, explica Pedro Llanillo, investigador del Centre Oceanogràfic de Canàries de l’IEO i cap científic de la campanya. “A més, transporta oxigen i nutrients a les profunditats oceàniques, influenciant els ecosistemes marins i la dinàmica de l’oceà a escala planetària”, afegeix el científic.
Col·laboració internacional
La campanya SACO-SO 2025 ha estat un exemple de cooperació científica internacional, comptant amb la participació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), que lidera el projecte, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), que ha liderat la campanya, del Centre d’Investigació Científica i d’Educació Superior d’Ensenada (CICESE) de Mèxic, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França i de l’empresa Lobelia.
L’èxit de l’expedició ha estat possible gràcies al suport logístic de l’Armada espanyola i la Unitat de Tecnologia Marina (UTM), que han garantit el correcte desenvolupament de les activitats a bord de l’Hespérides. La campanya oceanogràfica SACO-SO 2025 forma part del Projecte Connexions Sud-Atlàntiques (South Atlantic Connections – SACO), específicament del subprojecte South Atlantic Connections: Southern Ocean (SACO-SO). Aquest projecte ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica.