L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona lidera un grup internacional multidisciplinari que recorrerà les aigües antàrtiques durant quatre setmanes.
Un equip internacional recorrerà fins el 21 de març que ve l'Antàrtida amb l'objectiu d'aprofundir en l'estudi del paper dels aerosols marins en la regulació del clima de la Terra. En total, participaran en l'expedició, que es realitzarà a bord del vaixell oceanogràfic Hespérides, una trentena d'investigadores i investigadors de 14 nacionalitats diferents provinents de 4 continents.
Els resultats de l’expedició, integrada per un grup multidisciplinari de químics, físics, biòlegs i una gran varietat de tecnòlegs, serviran per obtenir una imatge global de les interaccions entre l'oceà, el gel i l'atmosfera al voltant de l'Antàrtida. S'espera que contribueixin a millorar els models climàtics en què es basen les prediccions del clima polar.
L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, amb el finançament de l'Agència Estatal de Recerca, és l’encarregat de liderar aquesta campanya que es realitza en el marc del projecte internacional Polar-Change. L’equip se centrarà en l'estudi de les fonts, la composició i la dinàmica dels aerosols marins als entorns antàrtics amb l'objectiu de relacionar els processos d'emissió d'aquests aerosols amb els microorganismes marins polars que habiten a l'oceà i al gel.
"Navegarem al voltant de la península antàrtica i ens desplaçarem fins al nord del mar de Weddell per investigar com es formen les partícules contingudes en les mostres d'aire. Per això hem dissenyat una sèrie de càmeres experimentals on reproduirem els processos de generació d'aerosols derivats del trencar de les onades", explica l'investigador de l'ICM-CSIC Manuel Dall'Osto, responsable científic de la campanya.
El paper dels aerosols marins
Els aerosols, partícules diminutes en suspensió que poden ser tant d'origen natural com antropogènic, exerceixen un paper molt important en la regulació del clima de la Terra en actuar com a nuclis de condensació de les gotes d'aigua que acabaran formant els núvols. Alhora, aquestes determinen la radiació solar que arriba a la superfície del planeta, ja que reflecteixen parcialment els raigs de sol.
Per això, cal aprofundir tant en la composició química i biològica de l'aigua com en els processos de formació dels núvols, especialment en un moment en què els efectes del canvi climàtic estan afectant, de manera accelerada, les zones polars. De fet, en els darrers anys el desglaç de les zones polars s'està produint a velocitats significativament més elevades que les esperades. Tot i això, hi ha poques evidències sobre l'impacte de l'escalfament sobre els microorganismes que habiten a l'aigua i al gel, i sobre com els canvis en els ecosistemes marins polars afecten el propi clima.
En referència a això, l'investigador de l'ICM-CSIC Rafel Simó, coordinador del projecte Polar-Change, apunta que "el desglaç creixent de l'oceà Antàrtic durant l'estiu austral, causat pel canvi climàtic, pot afavorir les emissions de substàncies formadores de núvols, un procés que fins ara s'ha tingut molt poc en compte en els estudis del clima polar".