El projecte se centra en l'avaluació de l'estat de conservació dels pingüins de la regió, considerats espècies sentinella i bioindicadors de la salut dels ecosistemes marins.
Els pingüins, considerats símbols dels ecosistemes marins de l'hemisferi sud, tenen un paper fonamental no només com a espècies emblemàtiques, sinó també com a indicadors essencials de la salut ambiental. Estudis recents han posat en relleu el polifacètic paper que exerceixen aquestes aus com a ambaixadores dels esforços de conservació davant de diversos factors d'estrès que afecten els seus hàbitats i com a bioindicadors de la contaminació ambiental, especialment pel que fa a la contaminació per mercuri.
Aquests estudis s'emmarquen en una iniciativa internacional liderada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona en col·laboració amb científiques i científics de Franá, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda. Els treballs aprofiten els extensos conjunts de dades de la Global Biodiversity Information Facility (GBIF) per fer una anàlisi espacial pioner de la distribució de pingüins i dels múltiples factors d'estrès a què s'enfronten.
Els resultats es recullen en un estudi publicat recentment a la prestigiosa revista Global Change Biology. L'estudi abasta les 18 espècies de pingüins que existeixen a tot el món i revela dades fonamentals sobre la desigual distribució espacial dels factors d'estrès -entre els quals hi ha canvis ambientals a la mar provocats pel clima, pesqueries industrials i pertorbacions humanes a terra - dins de les àrees de distribució de les diferents espècies.
"Certes regions, com la costa del Perú, la plataforma patagònica, la regió d'aflorament de Benguela i les costes d'Austràlia i Nova Zelanda, es veuen afectades de manera significativa per múltiples factors d'estrès, fet que suposa diverses pressions sobre les poblacions de pingüins", contextualitza la doctoranda de l'ICM-CSIC Míriam Gimeno, que ha liderat l'estudi juntament amb els supervisors de tesi: Marta Coll i Francisco Ramírez.
L'estudi mostra que el pingüí de Humboldt (Spheniscus humboldti), l'africà (Spheniscus demersus) i el barbijo (Pygoscelis antarcticus) destaquen com les espècies més afectades per aquests factors d'estrès, subratllant la necessitat urgent d'estratègies de conservació específiques per a cadascuna d'aquestes espècies.
Es tracta del primer treball en què s'avalua de forma espacial els principals impactes a què s'enfronta la comunitat mundial de pingüins, identificant els canvis en la disponibilitat d'aliment a causa de l'augment de la temperatura i de la sobreexplotació pesquera, com la principal amenaça a la qual s'enfronta aquesta comunitat.
D'altra banda, l'estudi destaca que els diferents estressors no actuen de manera independent, sinó que interactuen sovint de forma sinèrgica. Per això, estudis com aquest adreçats a avaluar l'acumulació de múltiples impactes són particularment rellevants en el context de canvi global actual.
"Els objectius d'aquest treball s'alineen amb els de grans organitzacions com la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) a l'hora de plantejar grans temes sobre la conservació dels pingüins avui i en el futur", afegeixen André Chiaradia, de Phillip Island Nature Parcs (Austràlia) i Phil Seddon, de la Universitat d'Otago (Nova Zelanda). Tots dos pertanyen al grup d'experts en pingüins de la UICN i han participat en l'estudi.
Els pingüins, bioindicadors de la contaminació
En paral·lel, un altre estudi publicat recentment a Environmental Pollution i liderat pel mateix equip de recerca de l'ICM-CSIC destaca l'important paper dels pingüins com a bioindicadors de l'estat de contaminació per mercuri dels ecosistemes marins de l'hemisferi sud.
Els resultats de l‟estudi mostren com els pingüins permeten obtenir informació a gran escala sobre l‟estat de contaminació dels oceans; cosa que ens ajuda a identificar àrees particularment contaminades; així com a definir els objectius de recerca per al futur.
"El mercuri és un contaminant especialment persistent i àmpliament distribuït al medi marí. Tot i això, observem que zones com Austràlia, Terra del Foc (Argentina) i l'Oceà Indico estan particularment afectades per aquest tipus de contaminació", destaca la Carola Sanpera, de la Universitat de Barcelona i coautora de l'estudi.
"En el context de l'avaluació de l'eficàcia del Conveni de Minamata sobre contaminació per Mercuri, és urgent i important poder avaluar la contaminació a l'oceà global. Tot i això, les dades de què disposem són sovint fragmentàries i fan referència a una espècie o una àrea concreta", explica Paco Bustamante, professor de la Universitat de La Rochelle (França), que també ha participat com a coautor de l'estudi.
Davant d’aquest escenari, tots dos estudis, emmarcats en els projectes SOSPEN, SEASentinels i PROOCEANS, finançats per l'Agència Estatal de Recerca (AEI), subratllen la necessitat crítica de més recerca i col·laboració internacional; identificant llacunes de coneixement en espècies com els pingüins de Fiordland, de Snares, de cresta alçada, reals, d'ulls grocs i de Galápagos, així com en regions geogràfiques com les Illes Galápagos, Sud-àfrica i la costa de Xile.
Avaluar la distribució dels múltiples impactes que puguin afectar aquestes i moltes altres espècies marines és fonamental per poder identificar espècies i poblacions particularment amenaçades que requereixin una especial atenció. Això permetria focalitzar les mesures de gestió i mitigació allà on fos urgent i necessari. Per això, les expertes i els experts fan una crida a coordinar els esforços d'adquisició i posada en comú de dades, la qual cosa és essencial per comprendre i abordar de manera exhaustiva les amenaces que els múltiples factors d'estrès suposen per a aquestes espècies vulnerables i els seus hàbitats.
Amb tot, aquestes troballes no només reforcen el paper dels pingüins com a sentinelles del canvi ambiental, sinó que també posen en relleu la urgència d'una acció mundial concertada per preservar els seus hàbitats i mitigar els impactes de la sobrepesca i la contaminació, assegurant el benestar continu d'aquestes aus marines emblemàtiques i els ecosistemes marins que hi habiten.