Entendre la dinàmica i les variables implicades en el fenomen Atlantic Niño és clau per prevenir els seus efectes en una zona tan vulnerable i sensible com ho és l’Àfrica occidental.
Els efectes climàtics de El Niño tenen fortes implicacions socioeconòmiques i ambientals en molts racons de la planeta. S'atribueixen a aquest fenomen meteorològic les intenses pluges que es produeixen aproximadament cada quatre anys a la part oriental equatorial de l'oceà Pacífic com a conseqüència de l'increment de la temperatura de l'aigua superficial.
No obstant això, El Niño no és l'únic fenomen que genera canvis en la circulació general de l'atmosfera, potència o disminueix la presència d'humitat i regula consegüentment el règim de pluges a les regions tropicals.
També ho fa un altre fenomen que és conegut com l’Atlantic Niño per la seva similitud amb El Niño i provoca un augment de la temperatura superficial del mar per sobre de la mitjana a la regió equatorial de l'oceà Atlàntic. Segons els experts, aquest fenomen controla les variacions del clima a l’Atlàntic tropical i els continents que l'envolten.
En concret, el fenomen explica part de les variacions que es produeixen en el règim de precipitacions que cauen sobre l'Àfrica occidental durant els mesos de juny, juliol i agost, és a dir, quan és estiu a l'hemisferi nord. Així mateix, l'Atlantic Niño altera el règim de precipitacions i la freqüència d'inundacions al nord-est de l’Amèrica del Sud
Entendre la dinàmica i les variables implicades en aquest fenomen és clau per prevenir els seus efectes en una zona tan vulnerable i sensible com ho és l’Àfrica occidental.
Segons recull un estudi publicat recentment a la revista especialitzada Geophysical Research Letters que ha estat elaborat per investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, existeixen diferents versions del fenomen Atlantic Niño depenent de quina sigui la intensitat dels vents alisis.
Per a l'elaboració del treball, els investigadors van analitzar les variacions de la temperatura superficial del mar que es produeixen durant l’estiu a l’Atlàntic equatorial. Així, es van adonar que hi ha diferents patrons d'escalfament de les aigües superficials que donen lloc a diferents respostes pel que fa a la intensitat i a l'extensió de les pluges que cauen sobre l'Àfrica occidental i el nord-est de l’Amèrica del Sud.
"Per entendre els episodis de pluja relacionats amb aquest patró climàtic necessitem conèixer no només quan la temperatura superficial de l'aigua està per sobre la mitjana, sinó també com aquesta es distribueix al llarg de la conca i quina és la seva persistència en el temps", explica en aquest sentit Ignasi Vallès, un dels autors del treball.
L'estudi, que s'ha realitzat en col·laboració amb el Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory de la NOAA (NOAA-AOML, per les seves sigles en anglès), analitza els quatre tipus d'Atlantic Niño més recurrents i els relaciona amb les variacions del règim de precipitacions a l'Àfrica occidental i a l’Amèrica del Sud, unes dades que ajuden a millorar les prediccions dels models climàtics a l'Atlàntic tropical i els continents adjacents.
"Per a dur a terme aquesta investigació hem fet servir dades de reanàlisi obtingudes directament a partir d'observacions entre 1948 i 2019. En total s'han fet servir dades de tres fonts diferents de temperatura superficial de la mar amb resultats molt semblants, el que dóna una major robustesa a l' estudi ", detalla l’Ignasi.
Per acabar, els autors de l’estudi alerten que els resultats de la seva investigació mostren que la temperatura superficial de l’aigua a l'Atlàntic tropical està augmentant, però que la seva variabilitat està disminuint, una tendència que, segons ells, pot afectar el fenomen de l'Atlantic Niño i, en conseqüència, tenir un impacte important en el clima.