Un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar descobreix que els efectes de la restricció calòrica en el procés d'envelliment dels copèpodes marins (petits crustacis molt abundants en el plàncton marí) depenen de la seva estratègia reproductora i el nivell de despesa metabòlica.
Un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar descobreix que els efectes de la restricció calòrica en el procés d'envelliment dels copèpodes marins (petits crustacis molt abundants en el plàncton marí) depenen de la seva estratègia reproductora i el nivell de despesa metabòlica. La recerca, liderada pel grup d'Ecologia del Zooplàncton Marí i publicada a Scientific Reports, aporta noves dades sobre els mecanismes biològics que intervenen en el procés d'envelliment i sobre les seves implicacions ecològiques a l'ecosistema marí.
Els copèpodes constitueixen una baula crucial en el funcionament dels ecosistemes pelàgics marins, actuant com a pas intermedi entre la producció primària de les algues microscòpiques del plàncton i consumidors més grans com els peixos. Els copèpodes estan presents en tots els mars i són de fet un dels grups animals més abundants del planeta. Fins fa poc, els experts consideraven que la major part dels copèpodes eren eventualment depredats en algun moment de la seva vida. En els darrers anys hi ha cada vegada més evidències, però, que la mortalitat natural és un procés a no menystenir que podria influir significativament en la dinàmica de les poblacions d'aquests organismes als oceans.
La restricció calòrica, és a dir, la limitació en la ingesta d'aliment, és un mecanisme que retarda l'envelliment en molts animals. El nou estudi mostra com aquest mecanisme afecta als copèpodes marins de forma diferent segons la seva estratègia de vida i reproducció.
"En els copèpodes calanoids, que són d'alimentació activa i tenen metabolisme i esforços reproductors més alts, els efectes de la restricció calòrica són ben palesos. En canvi, en els copèpodes del gènere Oithona els efectes de la limitació de la ingesta en les taxes de mortalitat, esperança de vida i durada del període reproductor són comparativament menys importants. Aquest grup de copèpodes solen ser de mida petita i poc actius, i les seves femelles carreguen els ous en sacs fins a l'eclosió de les larves, per la qual cosa el seu metabolisme i esforç reproductor són baixos." explica Enric Saiz, investigador de l'ICM i autor principal de l'estudi.
El sexe també influeix en la resposta del gènere Oithona a la restricció calòrica: en els mascles d’aquest grup, que inverteixen molta energia per trobar femelles per reproduïr-se, l’esperança de vida és curta i la limitació de la ingesta no afecta l'envelliment.
L'estudi posa en evidència com els diferents trets ecològics associats a les distintes estratègies de vida influeixen en l'efecte de la restricció calòrica en les taxes de mortalitat, esperança de vida i extensió del període reproductor dels copèpodes marins. Els resultats del treball augmenten el nostre coneixement sobre alguns dels factors que modulen l'èxit ecològic del diferents grups de copèpodes al oceans, i aporten noves dades per entendre el procés d'envelliment en altres organismes.