És la conclusió principal d'un estudi liderat per l'ICM-CSIC i l'AZTI que analitza els canvis en la composició de les captures i els ingressos de les mateixes en els últims 20 anys.
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb el Centre de Recerca Marina i Alimentària AZTI ha revelat canvis significatius en la composició de les captures i els ingressos pesquers a la costa catalana en els darrers 20 anys. Segons el treball, aquests canvis estarien relacionats amb l'augment de la temperatura de l'aigua al Mediterrani, que oscil·la entre 0,3 i 0,8°C per dècada, assolint en alguns anys màximes de fins a 2,5°C per sobre de la mitjana històrica.
La investigació, publicada a la prestigiosa revista Global Change Biology, mostra un augment en la contribució relativa d'espècies d'aigües càlides (tropicalització) i una disminució d'espècies d'aigües fredes (deborealització), tant en la quantitat capturada com en els ingressos generats per la pesca. Aquests canvis estan afectant de manera diferenciada les flotes i les espècies comercials clau a la regió.
"Combinar dades ecològiques i econòmiques ens permet tenir una visió més completa de com l'escalfament del mar Mediterrani està afectant el sector pesquer, amb importants implicacions per a la gestió i l'adaptació del sector", explica Lucía Espasandín (ICM-CSIC), l'autora principal de l'estudi.
Diferències entre flotes i espècies
L'estudi destaca que les flotes que operen en hàbitats pelàgics, com els palangrers de superfície, han estat les més afectades per la disminució d'espècies d'aigües fredes, fet que podria suposar una major vulnerabilitat i pèrdues econòmiques en dependre de poques espècies objectiu. D'altra banda, les flotes d'arrossegament, que operen en fons marins, han experimentat un augment en espècies d'aigües càlides tant en captures com en ingressos, cosa que podria traduir-se en una major capacitat d'adaptació i noves oportunitats per al sector.
Entre les espècies d'alt valor comercial, el lluç (Merluccius merluccius), la maire (Micromesistius poutassou) i l’escamarlà (Nephrops norvegicus) han registrat una disminució tant en captures com en ingressos, fet que indica que estan sotmeses a una doble amenaça: el canvi climàtic i la pressió pesquera.
Casos especials: la sardina i el pop
Segons el treball, dues espècies, la sardina (Sardina pilchardus) i el pop (Octopus vulgaris), van mostrar una tendència singular: tot i que la seva captura ha disminuït, els seus ingressos han augmentat. Això posa sobre la taula que la relació entre captures i ingressos no és lineal, ja que els preus poden fluctuar segons la demanda i les condicions del mercat.
Finalment, l'estudi subratlla la importància de considerar la dimensió espacial en la recerca pesquera. En analitzar les dades per ports al llarg de la costa catalana, els investigadors van identificar diferències significatives en els patrons de canvi que haurien passat desapercebuts en una anàlisi més generalitzada.
"Aquest treball no només ens permet entendre millor els efectes del canvi climàtic en la pesca, sinó que també pot ajudar a identificar la capacitat d'adaptació o la fragilitat de flotes específiques i establir prioritats per a la gestió pesquera al Mediterrani", conclou Espasandín.