És la conclusió principal d'un nou estudi liderat per l'ICM-CSIC que prova la recuperació de l'escamarlà (Nephrops norvegicus) en una petita reserva que engloba els caladors de Roses i Palamós (Girona).
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha comprovat l'eficàcia d'una petita reserva marina que engloba els caladors Roses i Palamós (Girona) en incrementar-se notablement i en un temps molt menor del que s'esperava la població d’escamarlà (Nephrops norvegicus), capturada de forma intensiva durant molts anys a la zona.
Segons l’estudi, la bona recuperació de l'espècie és deguda a la prohibició de la pesca d'arrossegament en aquest punt de la costa catalana des de l'any 2017, una mesura que va entrar en vigor gràcies a l'establiment d'una reserva marina de 10 km2. Això ha permès, a més, la recuperació de la morfologia dels fons llaurats per les pesqueries d'arrossegament i de la fauna associada a aquests.
Per a l'elaboració del treball, publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, l'equip investigador va analitzar, mitjançant l'ús de robots tripulats de manera remota (més coneguts com a ROVs), les poblacions d'aquesta espècie emblemàtica del Mediterrani dins i fora de la reserva, entre els 351 i els 475 metres de profunditat.
“Això ens va permetre advertir que la població de cigales dins de la reserva duplicava la de la zona control, on avui se segueix pescant. Així mateix, vam veure que els hàbitats de fons s'havien recuperat de manera significativa dins de l'àrea protegida, mentre que fora presentaven marques d'arrossegament en un 69% dels transectes realitzats”, exposa Maria Vigo, l’autora principal de l'estudi.
Per part seva, Joan Navarro i Joan Baptista Company, investigadors principals del projecte RESNEP on s'emmarca aquest treball, destaquen l'acceptació dels pescadors de les confraries de Roses i Palamós a l'hora de prohibir l'activitat pesquera en aquesta petita reserva.
“Això obre la possibilitat a ampliar aquesta mateixa actuació a altres zones on aquesta espècie i l'ecosistema marí on és present es troben també sobreexplotats. Al final, l'objectiu és recuperar el que es considera un dels crustacis més valuosos de les pesqueries europees”, afegeixen els investigadors.
El paper de la robòtica submarina
Normalment, per a l'estudi de les espècies que viuen en hàbitats profunds, es duen a terme pesques d'arrossegament experimentals que contribueixen a l’explotació del llit marí. “Els robots submarins, en canvi, permeten fer un seguiment molt més exhaustiu i no invasiu d'aquestes espècies”, indica Jacopo Aguzzi, coautor del treball i expert en l'ús de tecnologia marina aplicada a l'estudi de comunitats d'espècies associades al fons.
En aquest cas, les imatges i els vídeos registrats pels robots van permetre observar un augment considerable de la densitat i la biomassa de cigales dins de la reserva en comparació amb la de les zones adjacents a aquesta. Així mateix, van permetre advertir com algunes espècies que comparteixen hàbitat amb l’escamarlà, com és el cas de la gallineta (Helicolenus dactylopterus) i el garneig (Trigla lyra), que també havien disminuït per culpa de la pesca d'arrossegament malgrat no ser l'objectiu d'aquesta activitat s'han beneficiat de l'establiment de la reserva, augmentant considerablement la biomassa de les poblacions.