És la principal conclusió d’una nova investigació liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM CSIC) i el laboratori francès LOCEAN-IPSL en col·laboració amb l’Ecopath International Initiative.
Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM CSIC) i el laboratori LOCEAN-IPSL, pertanyent a la Universitat de la Sorbona (França), ha demostrat que les onades de calor marines estan alterant profundament els ecosistemes del Mediterrani occidental. La investigació, publicada a Scientific Reports, analitza per primera vegada com els esdeveniments climàtics extrems afecten l’ecosistema marí en conjunt i les activitats pesqueres que en depenen.
«Aquest estudi mostra que els esdeveniments extrems ja no són una excepció, sinó un component estructural del canvi climàtic al mar Mediterrani. Els seus efectes tenen conseqüències directes i indirectes sobre l’ecologia», explica Andrea Kaplan, una de les autores principals del treball i investigadora de l’ICM-CSIC.
Les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses
Les onades de calor marines són episodis prolongats de temperatures oceàniques anormalment elevades. En les darreres dècades han augmentat en freqüència, durada i intensitat a causa del canvi climàtic. En aquest sentit, l’estudi revela una dada preocupant: en els darrers anys, les onades de calor estan assolint profunditats i extensions més grans.
Segons el treball, les onades de calor ocorregudes en l’última dècada han ocupat més del 60 % de l’àrea del Mediterrani occidental, afectant profundament l’ecologia de la conca mitjançant l’alteració de processos biològics clau i provocant canvis en la distribució d’espècies i fins i tot en algunes relacions tròfiques. Segons l’equip investigador, aquests episodis no actuen de manera aïllada, sinó que acceleren tendències de deteriorament ja detectades al Mediterrani vinculades a la sobrepesca, la contaminació i l’ús creixent de l’espai marí, entre altres factors.
Camila Artana, una de les autores principals del treball, destaca que la distribució i les característiques d’aquests fenòmens varien segons la zona:
«Els nostres resultats indiquen que la resposta del Mediterrani no és uniforme. Mentre que al nord de l’àrea d’estudi detectem els increments de temperatura més grans respecte a l’habitual, és al sud, en àrees com el mar d’Alborán i el mar d’Algèria, on les onades de calor assoleixen les temperatures absolutes més altes. Això genera un estrès tèrmic crític per a moltes espècies que perjudica de manera més marcada la pesca existent i transforma el medi marí».
Impactes directes en la xarxa tròfica
«Les onades de calor reconfiguren ecosistemes sencers a través d’efectes directes per estrès tèrmic o indirectes mitjançant canvis en les interaccions entre les espècies», explica Francisco Ramírez (ICM-CSIC), coautor de l’estudi.
L’estudi aporta llum sobre com l’estructura de l’ecosistema respon a diferents velocitats: les espècies de nivells tròfics baixos —normalment més petites i amb un creixement més ràpid, com el fitoplàncton i el zooplàncton— presenten alteracions ràpides. En canvi, les espècies de nivell tròfic més alt —aquelles de més mida i creixement més lent, com els peixos i les aus— responen més lentament, i sovint l’efecte de les onades de calor es fa visible al cap d’anys o fins i tot dècades.
En aquest sentit, Artana afegeix que «el fet que les espècies de nivell tròfic més alt reaccionin a escales de temps més llargues suggereix que l’impacte d’aquestes onades de calor pot acumular-se i observar-se mesos o anys després del fenomen en qüestió, per la qual cosa no estem davant d’un problema passatger, sinó davant d’una pressió constant que debilita la resiliència del sistema any rere any».
Cap a una gestió adaptativa
El treball també posa sobre la taula les possibles repercussions d’aquests episodis sobre algunes espècies de gran interès comercial, incloent-hi el lluç i la sardina, entre d’altres, les poblacions de les quals podrien estar experimentant una reducció més accentuada del previst a causa de les onades de calor. Tot això, exposa Marta Coll (ICM-CSIC), una altra de les coautores, «evidencia la necessitat d’implementar mesures de gestió més proactives per evitar que les espècies més vulnerables siguin les que més pateixin, cosa que ens permetria assegurar les captures i, per consegüent, protegir l’economia pesquera».
Amb tot, la investigació evidencia la necessitat d’incorporar aquesta nova realitat en la gestió i la planificació pesquera i ambiental per anticipar riscos i reduir vulnerabilitats.
«Per exemple, es poden reforçar mesures com la protecció d’àrees marines clau, evitar la sobrepesca i disminuir la contaminació per augmentar la resiliència dels ecosistemes i de les activitats humanes que en depenen», conclou Coll.