Aquesta és la principal conclusió d'un estudi en què ha participat l'ICM i que adverteix que el biaix de gènere pot comprometre la capacitat de resoldre eficaçment els problemes de conservació.
Els prejudicis i les barreres de gènere a què s'enfronten les dones investigadores en les diferents etapes de la seva carrera professional són ben conegudes. Des dels anys noranta la Unió Europea (UE) ha mostrat la seva preocupació pel tema mitjançant l'aplicació de diferents polítiques, però segueix havent-hi una infrarepresentació de les dones investigadores en els llocs de més responsabilitat i lideratge.
Aquesta és la principal conclusió d'un treball amb participació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) publicat recentment a la revista especialitzada Biological Conservation. L'estudi ha tornat a posar sobre la taula aquesta realitat en analitzar la representació de les dones en la contractació, publicació, finançament i posicions de lideratge en els camps de les ciències marines i la conservació a la UE. Les autores han aprofitat, a més, per explorar la percepció generalitzada que té la comunitat científica sobre aquest tema.
Els resultats del treball constaten que hi ha un cert equilibri en les primeres etapes de la carrera professional investigadora, però la bretxa entre dones i homes es va eixamplant a mesura que s'avança cap als llocs de més responsabilitat. Segons l'estudi, aquest patró es repeteix en totes les institucions de tots els països analitzats, amb una proporció de dones ocupant posicions de lideratge que oscil·la entre el 13% i el 24%.
Pel que fa l’autoria dels estudis, la investigació mostra que, en les revistes científiques de menor prestigi, hi ha aproximadament les mateixes proporcions de dones que d’homes liderant els articles com a primer autor. Tanmateix, en les publicacions més prestigioses, només al voltant del 20% dels primers autors són dones. Així mateix, els últims autors, que generalment corresponen als directors dels projectes, són en la majoria de casos homes.
La percepció de la comunitat científica
Amb l’objectiu d'avaluar la percepció sobre les dones en els camps de les ciències marines i la conservació, les autores de l’estudi van utilitzar un qüestionari en línia en què es presentava als participants una sèrie d'afirmacions. Els participants havien d’indicar el seu nivell d'acord amb cadascuna d'elles i, finalment, havien d'ordenar, de la més a la menys important, 13 mesures proposades per promoure l'equitat de gènere. De totes elles, l'establiment d'estructures de suport a les responsabilitats familiars, la transparència en els procediments de contractació i la consideració de períodes d'inactivitat van ocupar els primers llocs del rànquing de mesures per promoure la igualtat.
Pel que fa a les enquestes, van respondre més dones que homes i la majoria van contestar que els homes ocupen més llocs de responsabilitat que les dones. Addicionalment, el 71% dels participants va considerar que "la igualtat de gènere podria influir positivament en la conservació".
"Els resultats de l’anàlisi suggereixen que els mecanismes que promouen un repartiment més just de les responsabilitats familiars i els processos de contractació i avaluació mes transparents i que no tenen en compte el gènere són els que permetrien una presència més equilibrada de les dones en el lideratge científic i en la presa de decisions de conservació", adverteixen les autores de l’estudi i investigadores de l’ICM Marta Coll i Elena Lloret.
Desigualtat també en el finançament
Finalment, en referència al finançament, els resultats de l’estudi mostren percentatges similars de dones i homes que sol·liciten ajudes durant els estadis més primerencs de la carrera professional investigadora. No obstant això, són moltes menys les que sol·liciten i, per tant, obtenen subvencions en etapes més avançades.
En aquest sentit, les dones es fan només amb un 13% de les ajudes que permeten a un investigador o investigadora consolidar-se com a tal. La única excepció es troba en les beques Marie Skłodowska-Curie, on el 45% de les sol·licituds les presenten dones i aquestes representen el 50,5% de les subvencions concedides.