Un informe de WWF en el qual ha participat l'ICM revela que, a la part més occidental de la conca, les captures d'algunes de les espècies més consumides podrien duplicar-se si s’assoleix aquest nivell de protecció.
El 2020, la Unió Europea (UE) va presentar la seva Estratègia de Biodiversitat, un pla global que estableix que almenys el 30% dels mars de la UE han d'estar legalment protegits i adequadament gestionats de cara a l'any 2030. No obstant això, al Mediterrani estem molt lluny d'assolir aquest objectiu, ja que fins ara només s'ha designat per a la seva protecció el 9,68% de la seva superfície, de la qual només l'1,27% està efectivament protegit.
El nou informe de WWF “30 by 30: Scenarios to recover biodiversity and recover fish stocks in the Mediterranean”, realitzat en col·laboració amb científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), el CNRS-CRIOBE francès i l'Ecopath International Initiative, confirma que les poblacions de peixos del Mediterrani, incloses algunes de gran valor comercial, com les de lluços o meros, podrien recuperar-se amb força si el 30% de la conca estigués efectivament protegida.
Els resultats d’aquesta anàlisi científica posen de manifest que les poblacions de peixos seguiran disminuint en els pròxims anys al Mediterrani si la pesca insostenible i altres activitats industrials se segueixen duent a terme com fins ara.
No obstant això, l'informe confirma que, protegint efectivament el 30% del Mediterrani i gestionant de forma sostenible els recursos a la resta de la conca, aquestes mateixes poblacions de peixos de gran valor comercial augmentarien i tot l'ecosistema marí es recuperaria significativament, beneficiant això als milions de persones que depenen d'aquest. Per exemple, segons l'informe, les captures potencials de besucs podrien augmentar entre un 4 i un 20%, mentre que les d'alguns grans peixos demersals comercials podrien incrementar-se en conjunt fins a un 5%.
"Fer un gir en la trajectòria de degradació que hem estat registrant al Mediterrani és fonamental per assegurar el subministrament de recursos marins i un sistema socioeconòmic saludable. Així mateix, això impulsaria la recuperació i protecció de la biodiversitat mediterrània i els serveis que proveeixen els ecosistemes", exposa la investigadora de l’ICM Marta Coll, que ha participat en l’elaboració de l’estudi. Segons ella, "per veure efectes positius, el primer pas és assegurar-nos que hi ha més àrees sota protecció".
Al Mediterrani occidental, que és la part de la qual es disposen més dades, l'anàlisi mostra importants increments potencials amb una protecció del 30%. Segons l'informe, en aquest escenari la biomassa d'espècies depredadores com els taurons podria augmentar fins a un 45%, mentre que en el cas d’espècies comercials com els mers l’increment pot ser de fins el 50% i el lluç podria fins i tot duplicar la seva biomassa. Fins i tot la tonyina vermella, la població més emblemàtica i de major valor comercial del Mediterrani, incrementaria potencialment la seva biomassa fins a un 140%.
"Per aconseguir efectes positius, la gestió dels ecosistemes i recursos marins ha de ser eficaç. Això implica dedicar molts recursos a controlar l'activitat pesquera i la salut dels recursos marins, a més de fer complir les mesures establertes", detalla Coll.
A finals d’aquest 2021 s'espera que els líders mundials adoptin un nou Marc Global de Biodiversitat Post-2020 per aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat, i més de 50 països han expressat ja el seu compromís de protegir el 30% de la planeta per 2030. Segons WWF, aquest mateix compromís hauria de ser transposat pels països mediterranis en el marc regional de biodiversitat que s'adoptarà el desembre a la COP22 del Conveni de Barcelona. Gràcies a això, els governs mediterranis podran desenvolupar ràpidament plans d'acció regionals i nacionals més ambiciosos per aconseguir una protecció efectiva del Mediterrani.
"És important entendre que els organismes marins estan connectats a través d'interaccions ecològiques i que la recuperació d'algunes espècies depredadores comercials vindrà acompanyada d'efectes per a altres espècies. Per exemple, si els depredadors es recuperen, els organismes comercials més petits poden disminuir. Per això, és important començar a gestionar els ecosistemes, la qual cosa implica identificar les compensacions i sinergies entre espècies i activitats, tenir en compte el canvi climàtic", alerta la investigadora.