És la conclusió principal d'un nou estudi de l'ICM-CSIC que prova l'eficàcia de la detecció remota per monitorar les principals variables oceanogràfiques, entre elles la salinitat.
Mentre els efectes del canvi climàtic continuen remodelant el paisatge àrtic, un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona en col·laboració amb Nansen Environmental and Remote Sensing Center (NERSC) de Noruega ha revelat que les dades recopilades pels satèl·lits ajuden a reduir en un 70% el biaix de les estimacions del desgel fetes a partir de models numèrics.
En concret, el treball parla de les dades de salinitat recopilades pel satèl·lit 'SMOS' (Soil Moisture and Ocean Salinity), que des del 2009 envia a les antenes de l'Agència Espacial Europea (ESA) dades per a calcular la salinitat oceànica i la humitat terrestre, importants per comprendre millor la circulació dels oceans i el cicle de l'aigua, aprofundir en la prevenció d'huracans o incendis i millorar les estimacions del desgel.
“En integrar les dades de salinitat superficial obtingudes per satèl·lit amb dades del model numèric Àrtic TOPAZ vam poder millorar significativament la nostra estimació del contingut d'aigua dolça i supervisar millor els canvis al mar de Beaufort, una zona crítica dins de l'Àrtic afectada per ràpids canvis mediambientals", exposa la investigadora de l'ICM-CSIC i autora principal del treball, Marta Umbert.
Això posa en relleu la capacitat de les dades de satèl·lit de contribuir al seguiment de la dinàmica de l'aigua dolça en regions fredes com l'Àrtic, amb implicacions significatives per a la comprensió dels sistemes climàtics globals.
El desgel, un fenomen en expansió
La hidrografia de Àrtic ha experimentat importants transformacions en les dues darreres dècades, amb una notable disminució de l'extensió del gel marí i un augment del contingut d'aigua dolça líquida degut principalment al desgel de les glaceres i el gel marí.
El nou estudi, publicat recentment a la revista Ocean Science, ha integrat les dades de salinitat superficial del satèl·lit SMOS per avaluar el contingut d'aigua dolça al mar de Beaufort entre els anys 2011 i 2019 i comparar-lo amb estimacions a partir de dades in situ. Els resultats mostren una subestimació del contingut d'aigua dolça tenint en compte només les dades del model numèric, arribant-se a reduir el biaix en un 70% en el moment d’incorporar les dades de satèl·lit.
"La nostra investigació demostra el paper fonamental que exerceix la detecció remota de la salinitat en la millora de la nostra capacitat per vigilar el contingut d'aigua dolça de l'Àrtic i comprendre els processos clau que influeixen en els sistemes climàtics mundials", apunta Eva de Andrés, de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).
Amb tot, les implicacions de l'estudi s'estenen més enllà de l'Àrtic, amb possibles repercussions en el sistema de circulació mundial que regula el clima de la Terra. I és que, “el fet de millorar la comprensió de les variacions de salinitat i la relació amb el contingut d'aigua dolça permetrà predir millor i mitigar els efectes del canvi climàtic tant a escala regional com mundial", conclou l’equip científic.