Segons un estudi en què ha participat l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la riquesa d'espècies s'ha incrementat més d'un 60% les dues darreres dècades.
Un nou estudi de la Nord University (Noruega) en què ha participat Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha confirmat que les altes temperatures als mars àrtics i subàrtics –especialment afectats per l'escalfament global– estan promovent l'assentament en aquestes aigües d'espècies que abans vivien en zones més càlides ubicades més al sud.
Els detalls de la investigació es recullen en un article publicat recentment a la revista PNAS Per a la seva elaboració s'han analitzat dades adquirides durant més de 20.000 mostrejos amb xarxes de pesca d'arrossegament als mars de Noruega i Barents entre els anys 1994 i 2020.
"L'any 1994, als mars de Noruega i Barents es capturaven, de mitjana, unes 8 espècies de peixos a cada xarxa, mentre que el 2020 la xifra arribava a més de 13, fet que suposa un increment del 66%. Així mateix, els resultats del treball mostren augments, tot i que menys importants, de la riquesa d’espècies en les àrees adjacents", explica l'autor principal de l'estudi, Cesc Gordó-Vilaseca, de la Nord University.
Això prova que l'escalfament de les aigües derivat del canvi climàtic està portant a una redistribució de les espècies, no només a les zones més càlides –molt més estudiades–, sinó també en altres més fredes com les zones polars, que s'estan escalfant a un ritme molt més accelerat que la resta del planeta.
Respostes diferents a l’escalfament
D'altra banda, l'estudi mostra respostes diferents de les espècies a l'escalfament. En aquest sentit, de les 193 espècies incloses, 71 d'aigües relativament càlides són ara més freqüents als mars del nord, mentre que 23 espècies que abans eren més habituals en la zona d'estudi ara ho són menys.
Tot i això, el treball mostra també l'expansió d'algunes espècies àrtiques que sí que s'estarien adaptant bé aquest augment de les temperatures. Així, entre les espècies d'aigües relativament càlides que augmenten figuren algunes de gran interès comercial, com el bacallà comú (Gadus morhua). En canvi, segons l'estudi, la majoria de les espècies àrtiques que han disminuït no es pesquen a gran escala, encara que poden exercir funcions ecològiques clau, com ho fa el bacallà àrtic (Arctogadus glacialis).
"El canvi de freqüència de les espècies, a vegades afavorides per les altes temperatures i altres no, podria comportar una reconfiguració de les interaccions ecològiques i, per tant, podria ocasionar canvis en l'estructura i el funcionament de tot l'ecosistema", alerta Marta Coll, investigadora de l'ICM-CSIC i coautora del treball.
Estudis com aquest són essencials, ja que poden contribuir al disseny d'estratègies de conservació i gestió més efectives. Per això, de cara a futures investigacions, està previst aprofundir en els canvis en tot l'ecosistema que pot provocar l'increment de les temperatures a les zones polars. Així mateix, s’analitzaran els possibles efectes en la gestió pesquera i les mesures de protecció que puguin ocasionar aquests canvis.