La captura accidental d’aquests organismes fa malbé les xarxes i dificulta l’activitat pesquera, la qual cosa està creant malestar a les confraries catalanes
El rebuig dels pescadors artesanals del Cap de Creus (Girona) ha desvetllat una abundància “inusual” d’ofiures –una classe d’equinoderms emparentats amb les estrelles de mar- de l’espècie Astrospartus mediterraneus que estaria causant estralls en el sector pesquer de la zona.
Fins ara, la informació que es tenia de l’espècie era molt escassa, si bé la col·laboració entre els sectors científic i pesquer ha permès ampliar-la notablement. De fet, gràcies a això s’han pogut establir per primera vegada els requeriments ecològics de l’espècie al Cap de Creus.
“La informació recopilada és important perquè aporta informació sobre la biologia de l’espècie i reconeix l’augment sobtat d’exemplars i el problema que està suposant per als pescadors de la zona, que també s’ha reportat en altres confraries de la costa catalana”, explica Marina Biel, una de les autores del treball.
Els detalls de la distribució i preferència d’hàbitat de l’espècie es recullen en un article de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat recentment a la revista Continental Shelf Research. Les autores i autors destaquen la importància de la nova publicació en tractar-se d’una espècie emblemàtica de la Mediterrània.
Una espècie en expansió
L’any 2018, els pescadors van informar d’una abundància “inusual” d’aquesta estrella, que capturaven accidentalment de manera cada vegada més habitual. Això interferia en la seva activitat, ja que les xarxes s’omplien d’aquestes estrelles fins al punt de dificultar notablement la feina dels pescadors.
Davant d’aquest escenari, i aprofitant el marc de col·laboració establert amb l’ICM-CSIC gràcies als projectes RESCAP i MITICAP, es va fer un seguiment de l’espècie entre els mesos d’abril i agost de 2018, amb més de 140 sortides al mar amb els pescadors. En aquestes sortides es van fer servir robots submarins per determinar l’ecologia i l’estat de les poblacions de l’espècie.
“La col·laboració amb els pescadors ens ha permès adonar-nos d’aquest fenomen i investigar-lo. Sense aquest intercanvi d’informació, probablement la comunitat científica ho hagués passat per alt”, explica la coautora Janire Salazar.
Els resultats de l’estudi mostren una preferència de l’espècie Astrospartus mediterraneus pels substrats rocosos amb presència de gorgònies –un tipus de coralls- i pendent pronunciat. Així mateix, revelen que la majoria són organismes relativament joves, la qual cosa encaixa amb les percepcions dels pescadors i podria indicar l’inici d’un brot massiu de l’espècie, que semblaria estar també en expansió en altres punts de la costa catalana com el Golf de Lleó, on s’han detectat increments importants per part de les confraries de Llançà, Roses i Palamós.
“Si fos així, és possible que les densitats de població que s’han anat observant segueixin augmentant i això pot convertir-se en una situació crònica, per la qual cosa és necessari fer un seguiment exhaustiu de la població per tal de no posar en perill l’activitat pesquera”, apunta en aquest sentit Andreu Santín, un altre dels autors de l’estudi.
De fet, arran de la seva publicació, diverses confraries de la costa catalana associades al projecte Life ECOREST (que continua amb la col·laboració cientifico-pesquera establerta en els projectes RESCAP i MITICAP) han expressat la seva voluntat de vigilar l’evolució de l’espècie donades les interferències que els ocasiona en la seva activitat. I és que, són moltes les hores que els pescadors dediquen a retirar les ofiures de les xarxes, que en moltes ocasions han d’acabar renovant per haver quedat malmeses degut a la captura d’aquesta espècie.