Un nou estudi realitzat per investigadores i investigadors de l'ICM i el STRI alerta que l'acumulació de nutrients i fertilitzants podria deixar les aigües poc profundes sense oxigen, arribant a causar la mort de moltes espècies dels esculls coral·lins.
Un nou estudi elaborat per investigadores i investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona i de l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals (STRI) suggereix, a través de la reconstrucció de les condicions ambientals durant els últims 2000 anys, que l'activitat humana podria acabar asfixiant els esculls de corall de poca fondària del Carib, igual que s'està observant amb els de més profunditat.
L'equip investigador va començar a treballar en l'estudi, publicat recentment a la revista Ecography, el mes de setembre de 2017 després que un altre grup de científics documentés dos esdeveniments d'hipòxia -falta d'oxigen- intensos a la badia de l’Almirante, ubicada a prop de la frontera de Panamà amb Costa Rica, la qual cosa va causar la mort de moltes espècies.
Gràcies a la instal·lació d'una sèrie de sondes per mesurar l'oxigen en diferents punts i profunditats de la badia, les autores i els autors del treball van poder advertir que l'aigua presenta nivells d'oxigen molt baixos a prop del continent, sobretot a les zones més profundes, on a causa de la poca circulació s’acumulen tots els nutrients provinents de les aigües residuals i els fertilitzants de les plantacions properes. En canvi, als punts de la badia més propers a l'oceà obert, l'acció de les onades reoxigena l’aigua.
Hipòxia històrica
Amb l’objectiu d'esbrinar si aquests esdeveniments d’hipòxia augmenten en freqüència a causa de l’augment de l’aportació de nutrients o de l’escalfament global, així com per saber si ja s’havien produït en el passat, l'equip investigador va extreure quatre cilindres de sediment (testimonis) en dos esculls a 3 m de profunditat, un que actualment experimenta hipòxia i un altre que no, a part de dos testimonis addicionals en una part més profunda (4,8 m) de l'escull hipòxic on actualment els coralls que el formen estan morts. Posteriorment, els experts van analitzar els isòtops de les closques dels gasteròpodes fòssils continguts en aquests.
Amb els resultats, l’equip va crear una línia de temps datant els fragments de corall a través dels testimonis i va classificar els gasteròpodes segons el paper que exerceixen dins l'ecosistema (per exemple, herbívor, carnívor o paràsit). Gràcies a això, va poder observar un increment de la proporció d'herbívors i una disminució en els valors d'isòtops de carboni en la part més profunda de l'escull abans que l'acumulació de l'escull s'aturés fa aproximadament 1500 anys, la qual cosa suggereix que la hipòxia pot ser la causa del deteriorament de la part més profunda de l'escull.
“També vam trobar senyals similars a la part poc profunda de l'escull hipòxic durant les últimes dècades que indiquen que la hipòxia podria estar expandint-se a menys profunditat sense precedents històrics. A més, la nostra hipòtesi es recolza en la distribució espacial actual d’oxigen a la badia i les dades històriques disponibles”, explica Blanca Figuerola, la investigadora de l'ICM que va liderar l'estudi.
Senyals d’alerta sobre futurs canvis als esculls del Carib
Segons el treball, el moment en què l'acumulació de l'escull de la part profunda es va aturar no coincideix amb canvis climàtics importants coneguts, però sí amb una expansió de les poblacions humanes a la regió. Això indica que el desbrossament del terreny podria haver causat un augment de les aigües hipòxiques, alimentant el vessament de nutrients a la zona.
"Les nostres dades històriques posen de manifest que, si no es redueix la contaminació, els esculls de poca fondària i relativament més saludables podrien experimentar el mateix final que els més profunds", alerta en aquest sentit l'investigador del STRI i coautor de l'estudi Aaron O'Dea.
"Va ser molt emocionant descobrir que els gasteròpodes poden contenir informació important sobre les condicions hipòxiques passades i poden proporcionar senyals d'advertència de canvis futurs en els esculls", afegeix Figuerola, que espera poder repetir el mateix tipus d'estudi en altres esculls per aprofundir en les causes i les conseqüències d'aquest tipus d'esdeveniments.