En un article que es publica aquesta setmana a la revista Nature Communications, investigadors de l'ICM, IMEDEA, Universidad de Cádiz i Red Sea Research Center de la King Abdullah University of Science and Technology (KAUST), presenten dades que confirmen un paper global i molt rellevant de l'anomenada bomba biològica de carboni.
En un article que es publica aquesta setmana a la revista Nature Communications, investigadors de l'ICM, IMEDEA, Universidad de Cádiz i Red Sea Research Center de la King Abdullah University of Science and Technology (KAUST), presenten dades que confirmen un paper global i molt rellevant de l'anomenada bomba biològica de carboni.
La bomba biològica de carboni és un mecanisme pel qual hi ha una transferència de cèl·lules de fitoplàncton des de les capes superficials als fons marins. Aquest enfonsament implica un "segrest" del carboni atmosfèric (captat pel fitoplàncton), ja que aquestes cèl·lules són transferides de forma ràpida i eficient cap a grans profunditats, on el carboni captat en la superfície queda retingut durant centenars d'anys i, per tant, no contribueix a l'escalfament global.
Encara que ja abans s'havia suggerit que el fenomen podia ser important, es desconeixia fins a quin punt era general en els diferents oceans i si el fitoplàncton podia arribar ràpidament grans profunditats. Fins ara es pensava que el carboni fixat es quedava entre els primers 200 o 400 metres, i que només una petita part s'enfonsava per sota dels 1000 metres. En aquest treball, els científics han trobat cèl·lules de fitoplàncton vives per sota dels 2000 metres de profunditat, la qual cosa indica que la bomba biològica de carboni és molt més eficient del que es creia fins ara.
Aquest descobriment posa de manifest que l'oceà és capaç de segrestar una gran quantitat de CO2 i retenir-lo durant anys, "el que és molt important en el context de canvi global en què ens trobem", diuen els científics. L'estudi, que ha estat liderat per la Dra. Susana Agustí, adscrita a l'IMEDEA en el moment de realitzar aquest treball i actualment al KAUST, inclou dades obtingudes amb tècniques microscòpiques, moleculars i citomètriques que demostren la presència de fitoplàncton en bon estat a grans profunditats. Això indica que el seu transport des de la superfície va tenir lloc a grans velocitats, de l'ordre de 124-700 metres per dia. Aquestes velocitats s'explicarien pel paper del zooplàncton -que les compacten en paquets fecals sense necessàriament afectar la seva viabilitat- i també explicarien la relativament elevada activitat heterotròfica de bacteris i arqueus observada a grans profunditats de l'oceà.
L'expedició Malaspina, coordinada pel CSIC i liderada pel Dr. Carlos Duarte, va mostrejar els principals oceans del planeta, a grans profunditats, i amb metodologies estandarditzades. A més, per a aquest estudi en particular es va dissenyar un nou sistema de mostreig del plàncton de profunditat, la Bottle Net, patentat per la Universitat de Cadis. La Bottle Net ha permès prendre mostres de microplàncton a profunditats de 2.000 a 4.000 metres. Aquest sistema va ser usat al llarg de tot el recorregut de l'Expedició Malaspina.
Artícle: Susana Agustí, Juan Ignacio González-Gordillo, Dolors Vaqué, Marta Estrada, M. Isabel Cerezo, Guillem Salazar, Josep M. Gasol & Carlos M. Duarte. 2015. Ubiquitous healthy diatoms in the deep sea confirm deep carbon injection by the biological pump. Nature Comm. Doi: 10.1038/ncomms8608