És una de les mesures definides al primer Pla d’Igualtat de Gènere de l’Institut, que pretén promoure un canvi institucional capaç d’impulsar la igualtat de gènere al centre.
El passat mes de juny es va aprovar el Pla d’Igualtat de Gènere l’ICM, l’elaboració del qual ha estat possible gràcies a la participació de l’Institut en els projectes del Programa H2020 de la Comissió Europea LeTSGEPs i ResBIOS. Aquest document està completament alineat amb el II Plan de Igualdad entre Mujeres y Hombres del CSIC.
Seguint les directrius del Programa H2020, el Pla integra entre les seves estratègies la pressupostació amb perspectiva de gènere (Gender Budgeting), que vol servir de palanca per a promoure un canvi institucional sistèmic que impulsi la igualtat de gènere.
La pressupostació amb perspectiva de gènere és una aplicació de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari. Incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i tots els nivells del procés pressupostari permet prendre decisions informades respecte a la necessitat de reestructuració tant dels ingressos com de la despesa i l’assignació de recursos, tot això amb l’objectiu de promoure la igualtat de gènere a l’organització.
Hi ha diversitat de metodologies per implementar un pressupost amb perspectiva de gènere, però totes tenen alguns elements comuns, com per exemple la integració de la perspectiva de gènere al llarg del cicle pressupostari, l'articulació del pressupost amb els objectius d'igualtat de gènere definits en els instruments polítics i operatius (plans), la participació i la transparència en el procés pressupostari, o el seguiment i posterior avaluació de l’execució pressupostària.
Com que els pressupostos són un reflex de les prioritats polítiques de les institucions, “seguir els diners” pot ajudar a revelar els factors que fan que la desigualtat de gènere sigui persistent dins d’aquestes. Ser conscients que els pressupostos no són neutres en els seus efectes i que poden generar biaixos de gènere és el primer pas per iniciar un procés de disseny d'estratègies sensibles al gènere que contribueixin a una distribució més equitativa, transparent i eficient dels recursos.
L’ICM, en el marc de les seves competències, durà a terme una pressupostació amb perspectiva de gènere que implicarà l'avaluació de la transparència de la política pressupostària i l’anàlisi de les decisions de despesa (quins diners es gasten, on i com) i dels mecanismes de gestió financera per veure quin és el seu impacte de gènere. Al cap i a la fi, reestructurar les despeses, redefinir determinats mecanismes i abordar els factors que estiguin generant biaixos de gènere per promoure la igualtat és una decisió política.
Conjuntament amb la pressupostació de gènere, el Pla incorpora una mesura adreçada a determinar si existeix bretxa salarial de gènere (BSG) a l’ICM. La BSG, que es defineix com la diferència entre el salari mitjà de dones i homes expressada com a percentatge. Es tracta d’un indicador clau per avaluar la política retributiva des d'una perspectiva de gènere i posa de manifest fins a quin punt diversos factors es combinen per soscavar la igualtat efectiva entre dones i homes en matèria retributiva.
Entre aquests factors destaquen alguns de caràcter estructural, com la segregació horitzontal (entesa com la feminització o masculinització de determinades professions, càrrecs o ocupacions considerats tradicionalment –i de manera estereotipada– «masculins» o «femenins»), la segregació vertical (on s’articulen el “sostre de vidre” i “el terra enganxós”, és a dir, la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s'associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes), o la manca de reconeixement i la infravaloració del treball de les dones.
Aquests factors es tradueixen, entre altres, en l’accés de les dones a feines menys qualificades i pitjor remunerades, un major nombre de contractes a temps parcial i temporal, i més reduccions de jornades de treball per necessitats de conciliació, amb les consegüents penalitzacions en termes de salarials i extrasalarials.
En aquest sentit, l'ICM es proposa dur a terme una anàlisi transversal dels salaris de tota la plantilla (personal funcionari i laboral), considerant totes les variables rellevants disponibles i els factors que contribueixen a la generació de la bretxa salarial de gènere. A partir dels resultats d’aquest procés, s’establiran accions que permetin limitar l’impacte dels factors identificats amb l’objectiu d’avançar cap la reducció de la BSG.
Els objectius estan definits i la ruta establerta, posem fil a l’agulla!