És la principal conclusió d’una enquesta amb més de 114 participants d'entre 23 i 74 anys provinents de 22 països diferents que duen a terme la seva recerca en regions polars.
Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona ha revelat que la precarietat laboral i la manca d’oportunitats durant les etapes inicial i intermèdia de la carrera investigadora, agreujades durant els períodes de crisi, són les principals barreres que frenen la recerca dels joves investigadors i investigadores a les regions polars.
Segons el treball, això és degut a que, en aquests aquestes regions tan remotes, el treball de camp requereix més cooperació internacional, horitzons de planificació ampliats, grans pressupostos i inversió a llarg termini, que són més difícils d’aconseguir durant els períodes d'austeritat com la crisis actual del COVID-19. De fet, aquesta situació ha provocat la interrupció d’alguns programes científics que recopilen dades per sèries de llarga durada que ara corren el risc de discontinuïtat, mentre que altres projectes a curt termini ja s'han posposat almenys durant dos anys.
Per a la realització de l’estudi, publicat recentment a la revista Frontiers in Ecology and Evolution, l’equip investigador, format principalment per integrants de la Association of Polar Early Career Scientists (APECS) entre els quals es troben investigadores i investigadors de l’ICM, va dissenyar una enquesta que van contestar un total de 114 persones d'entre 23 i 74 anys provinents de 22 països diferents que duen a terme la seva recerca en regions polars.
De tots ells, el 25% eren investigadors predoctorals, el 55% postdoctorals i el 20% investigadors titulars, la qual cosa ha permès avaluar les principals barreres i factors d'èxit en l’àmbit de la recerca polar en totes les etapes de la carrera professional investigadora.
Les barreres de la recerca als pols
Els resultats de l'enquesta revelen que les principals barreres a les quals s'enfronten els investigadors polars actuen a nivell institucional. Entre elles destaca el fet que, durant les primeres etapes de la carrera investigadora, la majoria de projectes són de curta duració, la qual cosa no proporciona cap mena de seguretat a les investigadores i investigadors. Així mateix, els tràmits administratius i la manca d’oportunitats –cada vegada més estesos en el món de la recerca a escala global-, tiren enrere a molts professionals que volen començar o continuar la carrera investigadora.
D’altra banda, segons les enquestades i enquestats, el principal factor d'èxit és l’experiència personal, que consideren clau per a la satisfacció personal i destaca la importància d’una bona relació amb els companys de recerca i supervisors. Així mateix, la creació de xarxes de contacte professional (networking) i la mobilitat internacional, que promouen la col·laboració entre la comunitat científica, també són clau per assolir l’èxit professional.
“Els resultats d’aquesta anàlisi posen de manifest la necessitat de comptar amb un major suport institucional per promoure oportunitats de lideratge, networking, mobilitat internacional i conscienciació sobre les oportunitats de feina per als investigadors acadèmics polars”, exposa la investigadora de l’ICM i integrant de l’APECS Blanca Figuerola, que ha liderat l’estudi.
Adicionalment, la investigadora subratlla que cal augmentar la conscienciació sobre les desigualtats socioeconòmiques i de gènere existents en el món de la recerca, així com prendre mesures per abordar-les a través, per exemple, de iniciatives que potenciïn la diversitat como Polar Pride i la disponibilitat d’ajudes per cobrir els costos de publicació per a investigadors durant les seves primeres etapes de la investigació.
Peculiaritats de la recerca polar
Els resultats d’aquest estudi posen de relleu que fer recerca als pols no és fàcil, si bé és molt necessari, ja que aquestes regions estan experimentant alguns dels canvis ambientals més ràpids a nivell mundial, i ens donen informació clau sobre el clima i els oceans globals que ens pot ajudar a preveure canvis futurs i a desenvolupar estratègies d'adaptació i mitigació a aquests.
“La logística necessària per treballar en aquestes regions és sofisticada, complexa i cara, i la majoria de projectes exigeixen una important inversió a llarg termini en recursos humans amb formació i experiència especialitzada per realitzar operacions segures”, manifesta Luis R. Pertierra, coautor de l'estudi i investigador postdoctoral actualment d’estada a la Universitat de Pretoria a Sud-àfrica.
Per la seva banda, Peter Convey, coautor i investigador sènior, amb més de 30 anys d'experiència en investigació polar, destaca els impactes de la pèrdua de més de dos anys de recerca dels científics sèniors, combinats amb la pèrdua del seu paper clau en la tutoria i suport al desenvolupament d'investigadors durant les primeres etapes de la carrera.
Per tot això, les autores i autors de l’estudi reclamen la creació d'una estructura de carrera més estable que garanteixi la seguretat professional d’un personal altament format i maximitzi el retorn de la inversió feta amb aquest propòsit. Finalment, exigeixen una millor supervisió que els permeti convertir-se en futurs líders, i que els puguin garantir oportunitats reals de progressió professional al llarg de totes les etapes de la carrera investigadora.