Investigadors de l’ICM asseguren que l'anàlisi de vídeos de pesca recreativa ha permès identificar canvis relacionats amb la mida i la distribució de poblacions d'espècies icòniques.
Actualment, estem sent testimonis d'una autèntica revolució digital, un nou escenari en el qual les coses ocorren constantment en línia. Això ha portat al naixement de la 'iEcology' i la 'Conservation Culturomics' o culturòmica per a la conservació de la biodiversitat, que estudien els patrons ecològics i les interaccions entre l'ésser humà i la natura a partir de dades digitals penjades a Internet.
Un bon exemple d'això són els vídeos de pesca recreativa disponibles en plataformes com YouTube. Aquestes imatges proporcionen als experts en ciències del mar una quantitat ingent d'informació que pot ser utilitzada per a revelar processos ecològics clau d’algunes espècies marines.
Així es desprèn d'un estudi publicat recentment a la revista Science of the Total Environment en el qual han participat investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona i altres centres de recerca. Segons el treball, l'anàlisi de vídeos de pesca recreativa ha permès identificar canvis relacionats amb la mida i la distribució de poblacions icòniques com els ‘groupers’, família a la que pertanyen els meros.
"Aquest estudi demostra que hi ha una enorme quantitat de dades digitals que podrien utilitzar-se per a la investigació", exposa l'investigador postdoctoral Juan de la Cierva de l'ICM i autor principal de l'estudi Valerio Sbragaglia, que afegeix que "si s’analitzessin adequadament, els vídeos dels pescadors recreatius podrien ajudar-nos a monitorar els canvis que estan experimentant els ecosistemes marins per culpa del canvi climàtic i la sobrepesca". Segons l’investigador, “això pot marcar realment la diferència quan falten recursos per a realitzar mostrejos i programes de seguiment".
L'estudi se centra en l'anàlisi d'uns vídeos pujats a YouTube entre els anys 2011 i 2017 per pescadors italians que capturaven meros. No obstant això, els autors asseguren que les conclusions del treball podrien estendre’s a altres espècies, a altres fenòmens com les invasions biològiques i a escales espaciotemporals més àmplies.
Segons la Marta Coll, investigadora de l'ICM i coautora de l'estudi "la troballa posa de manifest que aquest tipus de dades digitals són de gran ajuda per aquells que es dediquen a la investigació de peixos i pesqueries. Tots ells contribueixen a una millor comprensió dels patrons macroecològics i de l'estat de conservació de les espècies explotades, a part d'ajudar a monitorar la pesca recreativa".
Sbragaglia també ha col·laborat recentment amb un equip d’experts internacionals en culturòmica de la conservació i ‘iEcology’ en el disseny de l’escenari que ha de permetre l’expansió d’aquests camps de recerca des de l’àmbit terrestre fins a l’aquàtic. Els resultats d’aquesta col·laboració es recullen en un altre article publicat la setmana passada a la prestigiosa revista PLOS Biology.
"Aquest article és clau per a tots els investigadors interessats en aplicar aquestes metodologies en l'àmbit aquàtic", exposa Sbragaglia, que assegura que "aquests enfocaments de recerca són ja prou madurs i poden aplicar-se en diferents àmbits de la investigació marina i en el desenvolupament de tècniques d’extracció de dades digitals”.