Un nou estudi de l’AWI que ha comptat amb la participació de l’ICM assegura que l’Antàrtida podria convertir-se en pocs anys en un lloc més verd i ser colonitzada per noves espècies de zones més càlides per culpa del canvi climàtic.
D’aquí a uns anys l'Antàrtida podria convertir-se en un lloc més verd i ser colonitzada per noves espècies. Al mateix temps, però, s’espera que algunes espècies probablement desapareguin, segons es desprèn d'un estudi publicat el passat mes de desembre a la revista especialitzada Biological Reviews.
Per a l'elaboració del treball, que signen experts de l'ICM i d'una vintena de centres d'investigació de tot el món liderats per l’Alfred Wegener Institute for Polar and Marine Research (AWI), es van analitzar centenars d'articles sobre l'Antàrtida publicats en els últims deu anys. Gràcies a això, els científics han pogut proporcionar una avaluació excepcionalment completa sobre els processos biològics i bioquímics que es produeixen a l'Antàrtida i a l'Oceà Austral que l'envolta, el que permet conèixer el seu estat actual i futur.
Tot això forma part del projecte "Ant-ERA", que abasta aspectes com l'acidificació dels oceans, la biodiversitat i la importància del gel marí per a diversos organismes. "Si ens fixem en el període comprès entre 1970 i el present, aproximadament el 80% de totes les publicacions acadèmiques sobre biologia i bioquímica a l'Antàrtida es van publicar entre el 2010 i el 2020. Això és el que ens va moure a condensar aquesta enorme quantitat de coneixements en un sol article", assegura el coordinador del projecte Julian Gutt, de l'AWI.
"Tenir una visió general de l'estat actual de l'Antàrtida ens serveix de base per saber com està canviant aquesta regió i cap on podrien derivar els diferents ecosistemes antàrtics empesos per la pressió humana", afegeix l'investigador de l'ICM Enrique Isla, que també ha participat en l’elaboració de l’estudi.
Augment de la biodiversitat
Un dels punts a destacar és que és molt probable que les aigües de l'Antàrtida s'escalfin causa del canvi climàtic, el que al seu torn augmenta la probabilitat que les espècies vegetals i animals de regions més càlides migrin a l'Antàrtida. En aquest sentit, no només la temperatura, sinó també la fracció coberta de gel marí serà crucial. Per exemple, en els pròxims decennis, els experts preveuen un major reverdiment de les zones costaneres lliures de gel durant l'estiu austral, la qual cosa es produirà a mesura que migrin noves molses o líquens. Inicialment, es preveu un augment de la diversitat biològica, si bé un escalfament prolongat tindria greus conseqüències per a les espècies adaptades a temperatures extremadament baixes.
¿Aprenent a viure en aigües àcides?
Pel que fa a l'acidificació dels oceans, el pronòstic de l'estudi no és massa bo: de cara a finals de segle, els experts esperen que les aigües de l'Antàrtida estiguin molt acidificades. "No hi ha dubte que sobretot els organismes que formen petxines calcàries tindran problemes importants", assegura Gutt, que alerta que "alguns aconseguiran adaptar els seus metabolismes a les noves condicions, però altres s'extingiran". Així, per exemple, algunes esponges i ascidis, que responen ràpidament a la millora de les condicions, s'espera que creixin i es reprodueixin més ràpida i intensament. No obstant això, aquests organismes són igualment sensibles a les males condicions ambientals, de manera que podrien estar en perill.
Mentre que la Península Antàrtica, que s'estén cap a l'Atlàntic Sud, porta alguns anys escalfant-se, en els últims tres anys, la pèrdua de gel marí s'ha estès a l'Antàrtida Oriental. Els experts encara no poden dir si això és el començament d'una tendència a llarg termini o només una variació a curt termini. En qualsevol cas, aquest canvi podria tenir un impacte substancial en el futur desenvolupament de la vida a l'oceà Austral.
Quant CO₂ pot capturar l'Antàrtida?
Tampoc està clar si la pèrdua de gel marí significarà o no que les aigües de l'Antàrtida, a causa de la intensificació del creixement de les algues, absorbeixin més diòxid de carboni de l'atmosfera. Gran part dels experts assumeixen que el creixement de les algues augmenta quan el gel marí retrocedeix en estar aquestes exposades a més llum solar. Atès que les algues absorbeixen el diòxid de carboni de l'atmosfera a través de la fotosíntesi quan creixen, aquest procés pot millorar l'absorció de CO₂ per part de l'oceà.
D'un temps ençà, simples pronòstics han indicat que les algues que viuen a les aigües antàrtiques poden absorbir al voltant d'un 25 per cent més de CO₂ si es deslliuren del gel en els futurs estius australs. No obstant això, l'estudi actual mostra que aquestes afirmacions generals són una mica controvertides.
"Per avaluar l'estat real de l'Antàrtida, tenim que, a primera vista, aquest augment de l'absorció de CO₂ pot semblar positiu per al canvi climàtic. No obstant això, encara no sabem com de gran serà l'impacte de la pèrdua del gel marí i el seu efecte albedo, bo per a reduir l’efecte de l’escalfament global, afegeix Isla en aquest sentit.
Els experts atribueixen la gran adquisició de dades sobre l'Antàrtida en els últims anys als avenços tecnològics en, per exemple, algunes tècniques de biologia molecular, els vaixells oceanogràfics o els robots submarins, alguns dels quals poden fins i tot navegar sota el gel. A més, els nous models numèrics i conceptuals estan ajudant als científics a comprendre les interconnexions que existeixen dins l'ecosistema.
