La Medalla d'Or és la màxima distinció que concedeix el govern i s'entregarà el 9 de setembre en el marc dels actes de la Diada.
La investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) Josefina Castellví, pionera de la investigació espanyola a l’Antàrtida, rebrà la Medalla d’Or de la Generalitat, la màxima distinció que concedeix el govern. Així mateix, la Generalitat ha concedit la Medalla d’Or d’enguany a l'activista i economista Arcadi Oliveres a títol pòstum.
L’oceanògrafa Josefina Castellví va ser pionera en els viatges científics a l'Antàrtida, on va treballar sense descans en el camp de la bacteriologia marina. El 1984, juntament amb Marta Estrada, una altra investigadora de l’ICM, i l’escriptora i periodista Charo Nogueira, va ser de les primeres dones de l'Estat que participaven en una expedició al continent blanc, on després va liderar, juntament amb el també investigador de l’ICM Antoni Ballester, la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola.
“A part de les seves contribucions científiques, és una persona amb una alta capacitat d’organització i de gestió, i amb una visió molt sensata de les relacions humanes. Jo la recordo com una valuosa i incansable col·lega en campanyes oceanogràfiques, però també com una excel·lent presidenta de comitè o directora de l’Institut”, exposa Marta Estrada.
A part de la Medalla d’Or de la Generalitat, que s’entregarà el 9 de setembre en el marc dels actes de la Diada, Castellví va rebre el 2003 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat per la seva tasca com a investigadora en una època en què les dones tenien molt poca presència en els laboratoris si no era, com la mateixa Castellví ha explicat en alguna ocasió, com a "secretàries o ajudants".
Una vida dedicada a la recerca marina
Josefina Castellví i Piulachs va començar a treballar a l'ICM l’any 1960, llavors conegut com a Institut d'Investigacions Pesqueres, i en va ser la seva directora durant els anys 1994 i 1995.
La passió de la Josefina per l'estudi dels bacteris en ambients extrems la va portar a interessar-se pel continent blanc. Allà, va participar en l'organització de la investigació espanyola a l'Antàrtida i en la instal·lació, a l’illa Livingston, d’un campament durant l’estiu austral 1986-1987 i, un any més tard, de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I, de la qual en va ser directora des del 1989 fins al 1993.
Castellví va arribar a publicar més de setanta treballs científics i va participar en 36 campanyes oceanogràfiques. A part del seu talent científic, la investigadora va mostrar excel·lents qualitats com a gestora d'investigació, la qual cosa la va portar a exercir primer de Delegada del CSIC a Catalunya i més tard de Directora de Coordinació de la Presidència del CSIC.
Entre altres distincions, Castellví ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla "Narcís Monturiol" al Mèrit Científic i Tecnològic (1996) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), el Premi Esteva Bassols: "Senyora de Barcelona" (2005), el Premi de Medi Ambient de l'Institut d'Estudis Catalans (2006), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2013), i el Premi Català de l'Any del diari 'El Periódico' (2013).
L’any 2000 es va retirar professionalment, però des de llavors ha continuat vinculada a l’ICM i ha contribuït a la difusió, l'estudi de la investigació i la defensa del medi ambient i del continent antàrtic.
