La gamba vermella de Palamós és la pesqueria més ben gestionada de Catalunya

La pesqueria d'arrossegament de la gamba vermella de Palamós (Aristeus antennatus) és, actualment, la pesqueria més ben gestionada de tot Catalunya, amb un índex de sobrepesca 25% inferior al que presenten la resta de pesqueries de gamba vermella de la costa catalana i un 18% inferior a l'índex de sobreexplotació de la Mediterrània nord-occidental, on entre les espècies més explotades figuren, a part de la gamba vermella, el lluç (Merluccius merluccius) i l'escamarlà (Nephrops norvegicus).

Tota aquesta informació s'ha pogut recopilar gràcies al projecte ARISTOCK, una iniciativa liderada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que ha permès determinar l'estat de l'estoc de gamba vermella de Palamós respecte de l'estoc de tot el litoral català. Així mateix, el projecte ha propiciat l'aplicació, per part de la Confraria de Pescadors de Palamós, de mesures de cogestió excepcionals i pioneres que han permès que la pesqueria, que va arribar al seu punt crític el 2005, s'estigui recuperant més ràpidament que altres pesqueries del litoral català.

"Fa més d'una dècada que col·laborem amb els pescadors de Palamós a través de la transferència de coneixement bilateral i contínua. Les mesures de cogestió aplicades fins ara busquen augmentar la sostenibilitat de la pesqueria. Estudiem els seus efectes i els comuniquem als pescadors per ajustar aquestes accions", exposa Juliana Quevedo, una de les investigadores de l'ICM-CSIC involucrades en el projecte.

Donada la delicada situació de la gamba vermella a la Mediterrània occidental, la Confraria de Palamós va començar, fa 15 anys, a implementar mesures per a la seva recuperació, primer de manera voluntària i després oficial. Entre aquestes figuren la millora de la selectivitat de les xarxes d'arrossegament, que des de l'any 2017 operen amb una llum de malla quadrada de 50 mm, cosa que redueix la captura d'individus petits i immadurs i afavoreix que aquests individus arribin a la maduresa sexual i puguin reproduir-se.

Així mateix, a partir de l'any 2019 es van començar a fer servir portes semipelàgiques a les xarxes d'arrossegament. A diferència de les portes demersals que es feien servir anteriorment, les semipelàgiques no toquen el fons durant la pesca, cosa que evita la resuspensió del sediment. Aquesta menor pertorbació del llit marí afavoreix a les espècies demersals i diversos serveis ecosistèmics.

D'altra banda, a partir de l'any 2013, es va reduir l'esforç de pesca de 12 a 11 hores diàries, i es va limitar la potència del motor dels vaixells a un màxim de 500 CV. A més, a Palamós la flota de vaixells s'ha reduït de 22 a 16 des del 2018 i s'ha implementat un període de veda de 60 dies l'any. Totes aquestes mesures de gestió han estat adoptades de voluntàriament -cosa que no passa en cap altra pesqueria de la Mediterrània- i suposen petits passos cap a la declaració de sostenibilitat de la pesqueria de la gamba de Palamós.

En aquest sentit, el 2017 es va definir, en el marc del projecte Medfish liderat pel Marine Stewardship Council (MSC) i WWF, un pla d'acció per abordar totes les àrees de millora identificades en la pesqueria davant de l'Estàndard MSC de Pesqueries. Aquest pla ha servit com a full de ruta per avançar cap a la possible certificació dins del programa del MSC. Si s'aconsegueix, la gamba vermella de Palamós es convertiria en la primera pesqueria demersal -o d'arrossegament de fons- a obtenir aquesta certificació a la Mediterrània.

"Tots aquests esforços impliquen un canvi de tendència cap a una explotació sostenible del recurs i, per tant, cap a la recuperació de la pesqueria i la socioeconomia lligada a la gestió de la gamba vermella", explica Pablo Couve, un altre dels investigadors de l'ICM- CSIC implicats en el projecte.

Amb tot, l'ICM-CSIC, a través del projecte ARISTOCK, ha aconseguit proporcionar informació molt valuosa per a tots els agents implicats en la pesqueria de la gamba vermella de Palamós, contribuint així a avançar cap als nivells de sostenibilitat ambiental establerts pel MSC, una organització internacional que té el programa de certificació de pesca sostenible més reconegut internacionalment.

Aquest any està previst actualitzar el pla d'acció definit el 2017 i establir el calendari d'implementació de mesures necessàries per avançar cap a la certificació de sostenibilitat de la pesqueria de la gamba vermella de Palamós. Això inclourà el desenvolupament d'un nou projecte que avaluarà les diferents estratègies de gestió actuals i simularà els escenaris de pesca sostenibles més probables. "A la vegada, el projecte permetrà avaluar les conseqüències dels diferents escenaris i les diverses opcions de gestió del recurs", avancen els investigadors principals del projecte, Nixon Bahamón i Joan B. Company, també de l’ICM-CSIC.

Finalment, el responsable de Pesqueries Mediterrànies per a MSC Espanya, Julio Agujetas, conclou: "els resultats del projecte ARISTOCK posen de manifest l'esforç de pescadors, científics, administracions i ONGs per assolir una gestió eficaç per a la pesqueria de gamba vermella de Palamós que garanteixi la seva sostenibilitat i li permeti continuar avançant cap als nivells establerts per l'Estàndard MSC de Pesqueries."