¿Com eren les poblacions verges de corall vermell en la Mediterrània abans de la sobreexplotació pesquera? ¿Quines mides màximes presentaven de les colònies d’aquest corall tan apreciat pel seu ús en la industria de l’ornamentació? ¿Eren les colònies centenàries les que dominaven les poblacions?
¿Com eren les poblacions verges de corall vermell en la Mediterrània abans de la sobreexplotació pesquera? ¿Quines mides màximes presentaven de les colònies d’aquest corall tan apreciat pel seu ús en la industria de l’ornamentació? ¿Eren les colònies centenàries les que dominaven les poblacions?
Aquestes són algunes de les preguntes que els científics intenten respondre per fixar els objectius dels plans de gestió i conservació per revertir els efectes de l’explotació mil·lenària. Conèixer l’estat original, o pristí, és clau per fer recuperar ecològicament l’hàbitat i les poblacions d’aquesta espècie emblemàtica de la Mediterrània.
El cert és que, determinar l’estat de referència (‘baseline’ en anglès) és realment difícil donat el nivell d’impacte que ha patit aquesta espècie. No hi ha registres i ningú no té una idea clara de com eren les poblacions de corall vermell en el passat.
Ara, una investigació liderada per Joaquim Garrabou, científic de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, revela que el Mediterrani, abans que la pesca s’intensifiqués, acollia poblacions de coral vermell amb densitats relativament elevades de colònies de grans mides, probablement centenàries, fins i tot a poca fondària.
En el treball, que acaba de publicar-se a Scientific Reports, han participat també la Universitat de Barcelona; el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC i la Universitat de Girona, l’Institut Mediterrani d’Oceanologia i el Parc Regional de Còrsega de França. També han participat la Universitat de Oporto (Portugal), la Universitat del Zagreb (Croàcia), la Estació Zoològica Anton Dohrn (Itàlia), i la National Geographic Society (Estats Units).
La població verge de Còrsega
L’estudi ha estat possible gràcies al descobriment, l’any 2010, d’una població verge de corall vermell a Còrsega, dintre de la Reserve Naturelle de Scandola, a una cova submarina. Aquesta població presenta un estat de conservació que no s’havia vist, fins ara, a fondàries relativament someres i és pot considerar una veritable finestra al passat.
Els investigadors han analitzat l’estat, la biomassa i la densitat de població d’aquesta població i les han comparat amb les d’altres poblacions, algunes de les quals han estat protegides al llarg de les darreres dècades.
Les dades resultants són aclaparadores. La biomassa de corall de la població descoberta a Còrsega és 100 vegades superior a les de les altres poblacions que es coneixen a la Mediterrània, incloent les de zones protegides des de fa més de 40 anys. Això implica que “aquest estudi farà replantejar quin és l’estat de referència de les poblacions de coral vermell així com la sostenibilitat de la pesca del corall”, diu Joaquim Garrabou.
En opinió de Cristina Linares, coautora de l’estudi i investigadora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, «aquesta població de corall vermell presenta un estat de conservació tan excepcional degut a la seva ubicació dins la zona integral de la Reserva Marina d’Scandola. Una de les reserves més ben gestionades de tot el Mediterrani gràcies a l’intens esforç de vigilància».
Poblacions del corall a prop del col·lapse
Fa més d’un miler d’anys que el coral vermell es fa servir com a ornament i element de joieria, però en l’últim segle la creixent pressió pesquera ha accelerat el declivi de les poblacions d’aquesta espècie i les ha portat a prop del col·lapse.
El corall vermell Corallium rubrum és un animal del grup dels Antozous (animals en forma de planta). Es caracteritza per tenir un creixement molt lent (al voltant de 1 mm i 0,25 mm per any en alçada i diàmetre respectivament), fet pel qual les seves poblacions necessiten de llargs períodes de temps, probablement segles, per recuperar-se. Ecològicament, les poblacions de coral vermell juguen un paper important en els ecosistemes marins, atès que amb el seu creixement estructuren els habitats i permeten el desenvolupament d’altres espècies de les riques comunitats del coral·ligen, i també com zones de refugi per alevins d’altres invertebrats i peixos.
Precisament, alguns dels investigadors d’aquest treball són també autors d’un informe encarregat per la Generalitat de Catalunya que mostra la crítica situació del corall vermell a les costes catalanes. Arran de l’informe, en el que han participat experts de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, de la Universitat de Barcelona, i de l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona aquesta setmana la Generalitat ha anunciat una moratòria de 10 anys, durant els quals estarà prohibida la extracció de corall vermell. La moratòria, a partir del 2018, podria ser prorrogable.
NdP Delegació CSIC Catalunya