La ciència tampoc no es deslliura del racisme

La discriminació racial o racisme es refereix a qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en la raça, color, descendència o origen ètnic o nacional que tingui el propòsit o efecte d'invalidar o perjudicar el reconeixement, gaudi o exercici, en situacions iguals, dels drets humans i les llibertats fonamentals en el camp polític, econòmic, social, cultural o qualsevol altra àrea.

En aquest context, cal esmentar les microagressions, subjacents a qualsevol mena de racisme. Es tracta d'humiliacions breus i quotidianes verbals o conductuals, voluntàries o involuntàries, que expressen actituds hostils, despectives o negatives envers les persones racialitzades.

Reconèixer aquest tipus d'agressions és clau, ja que són les més comunes i difícils d'identificar, i es produeixen diàriament en l'àmbit laboral. Tanmateix, davant d'elles, es recomana evitar l'enfrontament, actuar amb assertivitat i denunciar la situació, sigui per part de la víctima o d'algun testimoni. I és que, el pes de denunciar aquestes microagressions no ha de recaure únicament sobre la persona agredida, ja que el fet que passin és responsabilitat de tothom.

Hi ha racisme a la ciència?

Si considerem la ciència una estructura acadèmico-laboral jerarquitzada i classista, podem assegurar que aquesta tampoc no es deslliura del racisme. De fet, el sector científic es pot definir com una esfera de classe, ja que per formar-ne part cal haver cursat estudis superiors. Això, alhora, porta implícita una diferència de classe, car l'accés als estudis universitaris no és tan fàcil per a grups socials amb menys recursos, sovint immigrants o persones racialitzades, que no poden accedir a aquest sistema classista que és la ciència.

Així mateix, cal fer referència a les cites de noms d'origen hispans, asiàtics i africans que es veuen sovint infravalorades a ulls dels científics anglosaxons. En aquest sentit, el biòleg del CSIC Juan José Ibáñez relata al bloc de Madrid+d que, tot i haver passat molts anys investigant als Estats Units i al Regne Unit, ara que no hi viu té més dificultats per publicar en revistes prestigioses. Finalment, l'editor d'una de les revistes de medicina més prestigioses ha arribat a reconèixer en públic que dubta de la qualitat de qualsevol treball que no estigui correctament redactat en anglès.

En definitiva, la ciència mai no s'ha deslliurat del racisme, arribant-se a documentar una infinitat d'agressions racials al llarg de la història. Així, per exemple, el naturalista britànic Charles Darwin va utilitzar l'evolució i el mètode científic per excusar el racisme al seu llibre “L’origen de l'home", en què sosté que els negres i els aborígens australians són iguals als goril·les i augura que és qüestió de temps, que siguin "fets de banda" per part de les "races civilitzades". Així mateix, el britànic opinava que era essencial impedir la seva "multiplicació" perquè acabessin extingint-se.

Aquestes i altres idees similars van ser acceptades per la societat de l'època com a "fonaments científics". Entre elles destaquen els estudis de les cèl·lules HeLa (1943), també conegudes com a cèl·lules immortals, que provenen de mostres de cèl·lules tumorals de la pacient negra Henrietta Lacks. Malgrat la seva mort, les seves cèl·lules van canviar el curs dels estudis en l'àmbit de la carcinologia, encara que mai no s'hagi donat a conèixer a gran escala. Un altre exemple de racisme científic és el cas de l'experiment Tuskeegee (1923-1972, Alabama), durant el qual un metge va estudiar el desenvolupament de la sífilis en homes afrodescendents infectats als quals no es va tractar malgrat que ja existia un tractament per això.

Finalment, a dia d’avui el desenvolupament de noves tecnologies d'enginyeria genètica com la selecció artificial de gens o la seva expressió diferencial, sumat al ressorgiment de l'Eugenèsia, que és la filosofia que defensa la millora dels trets hereditaris mitjançant diverses formes d'intervenció o selecció, suposen també un dilema ètic.

Però... és ètic decidir sobre la vida dels altres o manipular-la? Fins a quin punt és acceptable manipular la genètica? Quins són els trets o les característiques d'un ésser humà "perfecte"? La manipulació de les lleis biològiques per "millorar" un individu xoca directament amb l'ètica, ja que, sent modificable, l'individu "no idoni" podria ser considerat "defectuós" o inferior.

La discriminació racial a l'ICM-CSIC

El racisme és una cosa que preocupa especialment els perfils més joves de l'Institut. Per això, fa poc l'associació dels Young Researchers va organitzar, amb el suport del Grup de Treball d'Igualtat del centre, un debat titulat “Dear White people” que va voler posar de manifest l'impacte estructural d'aquestes agressions en el context científic.

Al final de la trobada, que van conduir, la doctoranda Sandra Ramírez i l'investigador postdoctoral Felipe Hernandes Coutinho, es van proposar una sèrie d'accions o “baby-steps” per intentar millorar la situació actual. Entre aquestes figuren propostes com l'organització de lectures de poetes i escriptors racialitzats/es o la projecció de pel·lícules amb actors, actrius, protagonistes i directors/es racialitzats/des.

Així mateix, durant la trobada els participants van posar en relleu la necessitat de dissenyar accions en l'àmbit estructural i interseccional, ja sigui recopilant dades de diversitat i desigualtat, legislant contra el racisme sistèmic, o mitjançant polítiques de reparació històrica i rendit de comptes. I és que, tal com deia l'activista nord-americana Angela Davis, "en una societat racista, no n'hi ha prou amb no ser racista, cal ser antiracista". Aquesta és la clau per aconseguir una ciència sense racisme.