L’última part del 6è informe de l’IPCC alerta que s’esgota el temps per fer de la transició energètica una realitat.
El passat 4 d’abril es va presentar la tercera part del sisè informe de l’IPCC, centrada en la mitigació dels efectes del canvi climàtic. El nostre company Carles Pelejero, que ha tingut l’oportunitat de revisar l’informe, assegurava el mateix dia de la seva publicació en una taula rodona que “el document recull, en comparació als anteriors, moltes idees noves gràcies als avenços tecnològics dels últims anys, que no hem de desaprofitar”.
Tanmateix, aquest optimisme no ha d’amagar la realitat que tenim davant, que és que el planeta està a res d’escalfar-se 1,5 graus –la temperatura mitjana global és ja 1,1 graus superior a la de l’època preindustrial-, el límit definit pels experts com l’escenari menys arriscat per a la humanitat. Així mateix, si les polítiques actuals es mantenen, es preveu un increment de la temperatura de prop de 3 graus a finals de segle, la qual cosa portarà a una major freqüència i intensitat de, per exemple, les sequeres o les onades de calor marines, entre altres esdeveniments climàtics extrems.
Una mà de solucions
El darrer Informe de l’IPCC se centra en les solucions per revertir la situació actual, posant èmfasi en el fet que disposem de la infraestructura i la tecnologia necessàries per fer-ho. Segons el document, la clau està a reduir al màxim l’ús de combustibles fòssils durant la pròxima dècada i refugiar-nos en l’electrificació –especialment del transport-, la millora de l’eficiència energètica, l’ús de combustibles alternatius com l’hidrogen o l’emmagatzematge de carboni.
Segons aquest document, hauríem de reduir dràsticament les emissions de manera immediata per aconseguir doblegar com abans millor, i de manera global, la corba global d’emissions de CO2.
“Si fem els deures i aconseguim, en tan sols tres anys, arribar al màxim d’emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, haurem de continuar reduint-les fins a un 43% abans del 2030 si volem que la Terra continuï sent habitable”, apunta en aquest sentit Pelejero.
De fet, fins i tot en aquest escenari seria possible superar lleugerament el límit d’1,5 graus que comentàvem abans, si bé podríem tornar a estar per sota d’aquest punt de no retorn abans de finals de segle.
Tot això implica reduir, de cara a l’any 2050, el 95% del consum de carbó, el 60% del petroli i el 45% del gas respecte al consum de l’any 2019. I tampoc podem oblidar-nos del metà, les emissions del qual s’haurien de reduir aproximadament un 33% si no volem que el planeta s’escalfi més d’1,5 graus.
De moment, donen suport a aquestes solucions els 195 països membres de l’IPCC, que han aprovat el contingut de l’informe publicat el passat mes d’abril, en la confecció del qual han participat 278 autors de 65 països diferents i nombrosos experts que han actuat com a revisors externs, aportant entre tots 59.212 comentaris que s’han hagut de tenir en compte. En total, el document recull la producció científica de més de 18.000 articles publicats en revistes científiques de prestigi durant els darrers set anys.
Les claus del canvi
Segurament, el que més sorprèn és l’optimisme d’aquest últim document. Un text que mostra no només una via, sinó moltes, per arribar a un mateix objectiu: reduir al màxim les emissions. I és que, segons l’informe, hi ha opcions en tots els sectors per reduir, com a mínim a la meitat, les emissions d’aquí a l’any 2030.
D’altra banda, l’informe constata que els costos de les renovables, com ara l’eòlica, la solar i les bateries elèctriques, s’han reduït significativament en els últims anys. Per tant, tot i que alerta que no estem anant en la direcció correcta ni amb la rapidesa suficient, assegura que, ara per ara, és possible fer aquesta transició energètica invertint menys i, en aquest sentit, valora aquelles polítiques que estan donant suport a aquest canvi.
No obstant això, el document assenyala algunes de les desigualtats més evidents relacionades amb el canvi climàtic, com per exemple el fet que tan sols el 10% de les llars amb majors emissions per càpita són responsables d’entre el 36 i el 45% de les emissions mundials. I encara dins l’àmbit domèstic, l’informe fa referència al fet que les dietes amb un alt contingut de proteïnes vegetals i menys carn i productes lactis s’associen a menors emissions.
Així mateix, el document incideix en la importància de caminar o anar en bici, fer servir el transport públic, involucrar-se en iniciatives d’economia circular o compactar les ciutats i fer-les més transitables o restringint els usos del sòl, totes elles accions que ajudarien a reduir significativament les emissions.
Cal tenir en compte que aquest sisè informe s’ha fet especialment famós per les filtracions que es van fer abans que es publiquessin els informes parcials, la qual cosa denota que hi ha gent dins del mateix IPCC molt preocupada perquè arribi el missatge com abans millor i s’assoleixin els objectius establerts, unes fites que requereixen accions immediates si volem evitar els pitjors escenaris sense haver de destinar-hi més recursos dels necessaris.