La ciència ciutadana marina: sinergies per a la conservació dels oceans

No van ser els científics professionals els que van marcar els grans avanços científics fins ben entrat el segle XIX, sinó la curiositat dels amateurs. En camps com l'astronomia i la botànica, milers de contribucions inexpertes han servit per a descobrir noves estrelles o espècies i encara avui ho continuen fent. 

Durant el segle XX, la ciència es va anar professionalitzant i el nombre de disciplines i especialitats va créixer a gran velocitat a mesura que ho feien la influència i la interconnexió de les institucions reglades, com és el cas de les universitats i els centres de recerca. En conseqüència, s'han anat creant barreres entre les persones amb accés al coneixement científic i el públic en general, i la ciència s'ha atrinxerat en una torre d'ivori de la qual és difícil fer-la descendir.

Afortunadament, cada vegada sorgeixen més iniciatives de ciència ciutadana que intenten revertir aquesta tendència i fer a totes les persones partíceps i coneixedores del mètode científic, alhora que s'enriqueix a la ciència amb dades a les quals no podria accedir d'una altra manera. 

Cap a una recerca més democràtica

La societat disposa, en l'actualitat, de coneixement, eines i recursos que poden contribuir a l'avanç de la recerca. La ciència ciutadana és una eina per generar coneixement científic que compta amb la implicació activa de persones no especialitzades en aquest àmbit.

Aquestes recerques estan conduïdes del tot o parcialment per científiques i científics aficionats o no professionals que poden participar en alguna, diverses o totes les etapes del procés de recerca. Entre elles figuren la captació, el processament i la interpretació de dades, a part de la identificació i la definició de problemes. 

Durant aquest procés, les persones voluntàries que participen en les iniciatives de ciència ciutadana, al mateix temps que aporten dades, adquireixen nous coneixements i habilitats, la qual cosa condueix a una recerca més democràtica com a resultat d'un escenari obert, col·laboratiu i transversal que crea interaccions entre la ciència, la societat i les polítiques. 

No obstant això, el fet que en aquestes recerques de ciència ciutadana participin persones no especialitzades no implica que els resultats siguin menys fiables. Hi ha diferents maneres de dotar de rigor i qualitat a aquests projectes. Una molt habitual és comptar amb la col·laboració de la comunitat científica en les diferents fases d'aquest procés, des d'en el disseny fins a la verificació de les dades i la seva posterior interpretació.

La ciència ciutadana marina

La crisi climàtica, la sobrepesca i la contaminació marina, entre moltes altres amenaces antropogèniques, estan posant en risc el futur de l'oceà. Davant aquest escenari, és urgent millorar i consolidar els esforços de conservació marina. Per això, les Nacions Unides han declarat aquesta dècada com la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible, que té com a objectiu abordar les llacunes de coneixement amb la fi d’augmentar les accions de conservació dels oceans per part dels governs i les comunitats. 

La ciència ciutadana marina s'erigeix com a una eina prometedora per a aconseguir aquests objectius relacionats amb la conservació marina a tot el món. A més, pot millorar l'alfabetització científica del públic, ja que permet a les comunitats comprometre's amb l'oceà. Així mateix, el fet de basar la ciència ciutadana marina en les comunitats fa que els resultats es puguin aplicar més ràpidament en les polítiques i en la gestió. 

Èxits i reptes

La ciència ciutadana s'ha demostrat exitosa en molts projectes en tots els mars del món. Per exemple, s'ha comptat amb científics no especialitzats a Austràlia, on s'ha capacitat a les persones perquè defensin la salut dels esculls a través d'experiències educatives i accions de conservació locals. Així mateix, a l'arxipèlag de Pelagie (Itàlia) s'ha comptat amb la participació d'embarcacions de turisme per a investigar la distribució espai temporal de la tortuga boba (Caretta caretta) en una de les principals zones d'alimentació d'aquesta espècie a la Mediterrània on, a més, es produeix una alta mortalitat induïda per la pesca. I, per part seva, els francesos utilitzen dades de bussejadors recreatius per a la identificació d'espècies marines. 

Però això no és tot, perquè gràcies a les iniciatives de ciència ciutadana també s'han monitorat fenòmens biològics transitoris a gran escala, com és el cas de la floració d'espècies de meduses a Malta. Finalment, aquesta modalitat científica s'ha emprat per a fer un seguiment poblacional i per a identificar diferents espècies de peixos subaquàtics de tres futures Àrees Marines Protegides (AMPs) de Tunísia, on no es van registrar diferències significatives entre les dades recollides pels bussejadors científics i les adquirides pels voluntaris, això sí, entrenats científicament.

No obstant això, la ciència ciutadana també es troba davant alguns reptes. Un d'ells és que, normalment, se centra en la recollida de dades i no s'involucra als participants en les posteriors etapes del procés científic. Per això, els experts advoquen per una “ciutadania científica” que sigui capaç de repensar les maneres de treballar de la ciència i fer de la ciència ciutadana un procés democràtic amb capacitat transformadora en la política i la societat.

D'altra banda, existeixen alguns detractors d'aquesta pràctica que consideren que podria donar més treball a les persones que es dediquen a la ciència professionalment en haver-se de dedicar a revisar i transcriure la informació. Finalment, hi ha qui té dubtes d'aquestes persones no expertes, sobretot quan els projectes ofereixen recompenses econòmiques per participar-hi. No obstant això, en textos científics i de divulgació hi ha molts casos d'èxit, i la majoria coincideixen en el fet que si es fa bé, la ciència ciutadana és altament beneficiosa per a totes les parts. 

Observadores del Mar celebra el seu desè aniversari

Observadores del Mar és una plataforma de referència de ciència ciutadana que, des de l'any 2012, es dedica a la conservació del medi marí implicant en aquesta tasca a la ciutadania. Ho fa proposant a aquesta reptes i proporcionant protocols científics directes i senzills perquè tothom pugui participar en el procés científic. Està coordinada per tres centres del CSIC; l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA). El seu objectiu és implicar diferents sectors de la societat i formar un ampli teixit entre la ciutadania, les entitats vinculades amb el mar i la comunitat educativa per a col·laborar amb els equips científics que lideren i assessoren els projectes. 

Gairebé un centenar de científiques i científics s'encarreguen de validar les dades de les observadores i observadors voluntaris i es preocupen d'ensenyar-los a recollir les dades de la mateixa manera en què ho farien ells amb la condició de facilitar la posterior estandardització d'aquestes. Això ho aconsegueixen mitjançant l'organització de tallers en diferents punts de la costa. En aquest sentit, l'any 2020 van obtenir 11.135 observacions validades, de les quals 764 van destacar pel seu valor científic o qualitat fotogràfica. A més, es van reportar a la plataforma 34 espècies d'interès incloses en llistes d'espècies rellevants ecològicament.

A més, l’ICM ha posat en marxa altres iniciatives de ciència ciutadana, com és el cas del Patí Científic, un projecte de monitoratge de les aigües costaneres de Barcelona que ha convertit el Patí Català, un petit catamarà de construcció tradicional i sostenible, en una embarcació científica. Una altra iniciativa d'èxit és la BioMARató, que promou la conservació del medi marí fotografiant la fauna i la flora del litoral català per a utilitzar les dades en estudis marins.