La campanya, en la qual participen l’ICM, la UTM i la UB, estudiarà el senyal geoquímic de les aigües que es formen al Mediterrani i s’exporten a l’Atlàntic a través de l’Estret de Gibraltar per avaluar-ne la sensibilitat davant les oscil·lacions climàtiques.
El proper 28 d'abril, el vaixell oceanogràfic Hespérides sortirà del port de Barcelona direcció Gijón i, durant 18 dies, vorejarà la Península Ibèrica amb l'objectiu de caracteritzar, en el marc de la campanya oceanogràfica TRANSMOW, el senyal geoquímic de les aigües que es formen al Mediterrani i s’exporten a l’Atlàntic a través de l’Estret de Gibraltar.
La campanya oceanogràfica TRANSMOW recollirà mostres d'aigua, mostres de sediments superficials i seqüències sedimentàries llargues per tal d'entendre l’impacte potencial de la massa d'aigua mediterrània sobre el sistema de circulació termohalina atlàntica i mirar d'identificar l'impacte dels canvis climàtics del passat sobre aquest flux de masses d’aigües mediterrànies.
A la campanya, liderada per investigadors del Grup de Geociències Marines de la UB, hi participen en César Rodríguez i l'Arturo Lucas del Grup de Biogeoquímica Marina i Canvi Global de l'Institut de Ciències del Mar (ICM). La seva tasca consistirà en determinar l'alcalinitat i el pH al llarg de tot el transecte i a diferents profunditats, que juntament amb les mesures de nous traçadors químics innovadors (com per exemple els isòtops de neodimi i terres rares), permetran millorar l'estimació de la barreja de la MOW (de l'anglès, Mediterranean Outflow Water) amb les aigües circumdants atlàntiques.
Juntament amb aquestes mesures a la columna d'aigua, l'obtenció de mostres de sediments marins permetrà reconstruir l'evolució d'aquestes mateixes variables en el passat a través de l'anàlisi de les closques de microfòssils, organismes que incorporen en el seu esquelet el senyal químic de les aigües en les que van viure.
En aquest sentit, i gràcies a la col·laboració amb el Grup de Recerca de la UB, els investigadors de l'ICM Carles Pelejero i Eva Calvo han desenvolupat recentment una metodologia per analitzar els isòtops de bor en aquestes closques, la qual cosa permetrà reconstruir el pH marí en el passat.
“Malgrat el context actual d'augment de les emissions de CO2 antropogènic i la derivada progressiva acidificació dels oceans, encara disposem de molt poca informació sobre l'evolució i variabilitat del pH en el passat, i en el cas del Mediterrani aquesta informació és inexistent”, assenyala l’Eva Calvo.
“Els resultats de la campanya TRANSMOW ens ajudaran a conèixer millor el patró de mescla i el recorregut de la MOW a l’oceà Atlàntic, unes dades que permetran caracteritzar millor aquesta massa d’aigua i avaluar la seva sensibilitat davant oscil·lacions climàtiques”, exposa per la seva banda l’investigador de la UB Leopoldo Pena, que alerta del fet que “en el marc actual de canvi climàtic, les projeccions futures indiquen canvis significatius tant en el sistema de corrents del Mediterrani com de l’Atlàntic”.