El passat 23 de maig, l’Institut de Ciències del Mar va acullir la jornada “Recordant Margalef: Sèries temporals, ciència i societat” en el marc de la commemoració del 10è aniversari del traspàs d'en Ramon Margalef, coordinada per la Universitat de Barcelona.
El passat 23 de maig, l’Institut de Ciències del Mar va acullir la jornada “Recordant Margalef: Sèries temporals, ciència i societat” en el marc de la commemoració del 10è aniversari del traspàs d'en Ramon Margalef, coordinada per la Universitat de Barcelona.
Aquesta jornada, organitzada pels investigadors de l’ICM Cèlia Marrasé i Francesc Peters, va voler lligar la figura de Margalef amb la importància de realitzar observacions continuades en el temps per treballar tant aspectes purament científics de les ciències marines com per entendre i investigar canvis que poden tenir una gran afectació social. Ramon Margalef va ser, en els anys 40, pioner en l'obtenció de sèries temporals marines. A la jornada es va recordar el seu paper i es va debatre, entre altres aspectes, sobre com es pot mantenir aquest esforç d'estudi continuat en el temps i com diversos agents socials hi poden contribuir. L’esdeveniment va comptar amb la participació de científics, així com d'agents socials i polítics, entitats i gestors (veure programa).
“La necessitat del manteniment de sèries temporals marines va quedar clarament palesa per cobrir aspectes de gestió, amb importants implicacions econòmiques, i entendre el sistema per poder afrontar i adaptar-se a canvis en el futur proper” comenta Francesc Peters, co-organitzador de l’esdeveniment i moderador de la taula rodona. “Es va constatar que, per part de l’administració pública, la dedicació de fons pel manteniment de sèries temporals ve molt condicionada pel compliment de lleis i directrius, sobretot europees. També segueixen mancant en el nostre país, malgrat les recomanacions d'informes dels darrers 10 anys o més, instruments de finançament de projectes científics a llarg termini com es necessita pel manteniment de sèries temporals marines. Mentre que aquests objectius no s'han d'abandonar, la comunitat científica té cada vegada més clar que s'ha d'involucrar la participació d’empreses en el manteniment d'una columna vertebral de finançament per sèries temporals marines, que no ha de perquè representar un gran esforç econòmic. A la vegada, sembla clar que la iniciativa d'aquest esforç ha de sortir de la mateixa comunitat científica” conclueix l’investigador.
Ramon Margalef ha estat un dels científics més reconeguts en l’àmbit de l'oceanografia, la limnologia i l’ecologia, i és autor d’obres de referència obligada per entendre el funcionament de la natura, com ara Ecología (1974), Limnología (1983) i Our Biosphere (1997). Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 2003 i primer científic reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 1997, Margalef va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva. El 1980 va ser guardonat per l’Institut Bedford d’Oceanografia de Halifax (Canadà) amb el Premi Huntsman a l’excel·lència en ciències marines, considerat el Nobel de l’oceanografia, en la seva primera edició.
Històricament, Margalef està considerat un dels tres científics espanyols de més prestigi internacional del segle XX, juntament amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa, reconeguts amb el Premi Nobel. Membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, era també membre corresponent de les acadèmies de Madrid, Sevilla i Galícia i de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. A més, Margalef va ser investit doctor honoris causa per les Universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Luján (Argentina) i Alacant (Espanya).
Margalef va ser científic de l’Institut d’Investigacions Pesqueres del CSIC (l’actual Institut de Ciències del Mar) des de la seva fundació el 1951 fins al 1974, i va ser-ne director del 1965 al 1967. El 1967 va ocupar a la Universitat de Barcelona la primera càtedra d’Ecologia a l’Estat espanyol.