L'investigador de l'ICM ens explica per què les platges de Barcelona tenen els dies comptats i quines solucions podrien ajudar a revertir aquesta situació.
Avui entrevistem l'investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) Jorge Guillén, expert en l'estudi de la morfodinàmica de les zones costaneres. Geòleg de professió, la seva investigació se centra en el seguiment de l'evolució, a curt i mitjà termini, del sediment i les estructures sedimentàries.
Com han canviat les platges de Barcelona els darrers anys?
La seva configuració ha canviat de manera significativa. Les noves estructures de protecció, com són els dics i els espigons, han creat noves platges i han canviat la forma de les existents. En l'actualitat, totes estan afectades per una pèrdua progressiva de sorra que està compensada només parcialment per les regeneracions artificials. Les pèrdues de superfície de platja emergida són molt variables, però a Barcelona ronden els 500 m²/any a cada platja, cosa que ha fet que en els darrers 20 s'hagi dipositat de forma artificial més d'1 milió de metres cúbics de sorra.
A què es deu aquesta reculada?
El motiu fonamental és l'absència d'aportacions naturals de sorra que puguin equilibrar les pèrdues ocorregudes durant els temporals. La intensitat d'aquest desequilibri depèn de múltiples factors, com ara l’orientació o el grau de protecció de la platja. En concret, la construcció d'espigons a la costa el que fa és disminuir la capacitat de transport de sorra d'una platja a l’altre per l'onatge. Els dics exempts -aquells que estan separats de la costa-, en canvi, redueixen el transport transversal de sediment i les pèrdues de sorra durant els temporals.
D'on ve la sorra que s'aboca artificialment?
Procedeix d'altres zones de la costa catalana, ja sigui de dragats de bocanes de ports o d'alguns jaciments de sorra. El problema és que la quantitat de sorra disponible és molt escassa i el seu ús s'ha de limitar tant com sigui possible, tant per evitar els perjudicis mediambientals que genera la seva extracció i abocament, com per mantenir els jaciments de sorra com una reserva estratègica per a situacions excepcionals.
Quines altres solucions podrien evitar que les platges siguin retrocedint?
Les platges de Barcelona continuaran tenint una tendència erosiva que podria portar a la seva desaparició en un termini de temps relativament curt si no es prenen mesures. Per revertir aquesta situació hem d'intentar que la tendència erosiva sigui tan petita com sigui possible a partir de l'optimització de tots els recursos disponibles, entre ells els transvasaments de sorra i els sistemes d'alerta primerenca per evitar l'impacte dels temporals. Així mateix, hem d'anar incorporant a la platja zones urbanes quan sigui possible i "fabricar" zones inundables que limitin el risc i captin sediment.
Què fa l'Ajuntament de Barcelona per evitar-ho?
Des de l'Ajuntament s'està fent un seguiment exhaustiu de l'evolució de les platges i del seu estat mediambiental, tant de la zona seca com de la part submergida, amb l'objectiu d'aplicar mesures que ajudin a disminuir la seva vulnerabilitat. A més, s'ha creat un grup d'experts entre els quals estem diversos investigadors de l'ICM per debatre sobre el futur de les platges de Barcelona i plantejar possibles solucions o alternatives. Entre les propostes presentades fins ara figura l'ampliació de les zones interiors de les platges o la posada en marxa de sistemes preventius per desenvolupar estratègies d'adaptació.
Quines conseqüències pot tenir l'ampliació d'espigons com el de la platja de Sant Sebastià?
Tot i que les platges de Barcelona són platges artificials i altament protegides, l'objectiu d'ampliar els espigons és intentar reduir la pèrdua de sediment al màxim. A part de la platja de Sant Sebastià, alguns sectors de la platja de la Nova Marbella i de la Barceloneta són especialment sensibles a l'erosió, per la qual cosa també es vol reforçar la protecció en aquests punts. Tanmateix, en el futur, la pujada del nivell del mar obligarà probablement a reforçar la major part de les estructures costaneres.
Què s'està fent a altres llocs amb dinàmiques de platja semblants?
Malauradament, els problemes d'erosió afecten bona part de les platges mundials, degut tant a processos naturals com al canvi climàtic, i no hi ha solucions miraculoses més enllà d'optimitzar la gestió del sediment, ampliar l'espai del domini públic marítimo-terrestre i reforçar les estructures de protecció. Hem de canviar la nostra perspectiva i no imaginar les platges futures tal com les veiem ara. Seran platges diferents, segur, però nosaltres hi podem influir i determinar el tipus de costa que volem. Des de l'ICM estem investigant els canvis a llarg termini que ocorreran durant les pròximes dècades, tant en platges encaixades com obertes, per poder millorar la seva adaptació i resiliència a les noves condicions.
Quin paper juga el canvi climàtic en tot això?
L'impacte més gran en relació amb la morfodinàmica de les platges associat al canvi climàtic el produeix la pujada del nivell del mar i, en algunes zones, l'augment de la intensitat de les tempestes. En tots dos casos, la platja respon retrocedint. Fins ara, la causa principal de la reculada de les platges ha estat la intervenció humana, que ha fet disminuir les aportacions de sediment i ha ocupat espais que pertanyien a la platja. Tot i això, en els pròxims anys, la pujada del nivell del mar serà la principal causa de la reculada de les platges.
Què es pot fer des de la ciutadania?
Òbviament, tots podem minimitzar aquests impactes: no és el mateix que el nivell del mar hagi pujat 20 centímetres respecte a l'actual l'any 2100 que ho faci 1 metre, les conseqüències seran radicalment diferents. A més, tenim l'oportunitat, encara que no ho haguem triat nosaltres, de dissenyar la costa que volem en el futur, i ho hem de fer sense hipotecar les futures generacions i pensant en solucions que siguin el més sostenibles i respectuoses possible amb la naturalesa.