És la conclusió principal d'un nou estudi publicat a la revista Sustainability que defineix aquestes infraestructures com a eines clau per a la recol·lecció de dades ambientals i la formulació de polítiques públiques basades en l'evidència científica.
Un equip liderat pel grup EMBIMOS de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha publicat un estudi que redefineix el paper dels observatoris ciutadans en la ciència. El treball, publicat recentment a la revista Sustainability, proposa considerar aquests observatoris no només com a iniciatives de ciència participativa, sinó com a infraestructures de recerca, essencials per a la ciència i la formulació de polítiques públiques.
Els observatoris ciutadans (COs, per les seves sigles en anglès) permeten a comunitats d’arreu del món recopilar dades ambientals, participar activament en la ciència i contribuir a la presa de decisions. Tanmateix, l’estudi evidencia que aquests observatoris han estat conceptualitzats de manera dispersa, cosa que n’ha dificultat la integració sostenible en els sistemes científics i institucionals.
L’article identifica tres dimensions per definir els COs: com a sistemes sociotècnics (descriptiva), com a infraestructures de recerca (instrumental) i com a iniciatives avançades de participació ciutadana (normativa). En particular, l’equip destaca el paper infraestructural dels COs, una faceta poc explorada fins ara, que inclou tan capacitats tècniques (recollida de dades, garantia de qualitat) com funcions socials (governança, creació de comunitat).
A més, l’estudi diferencia entre dos models operatius: observatoris dissenyats a mida per a projectes de recerca concrets i observatoris oberts que donen suport a múltiples iniciatives. Ambdós models requereixen suport institucional sostingut, serveis compartits i polítiques coordinades per assegurar-ne la viabilitat a llarg termini.
“Reconèixer els observatoris ciutadans com a infraestructures de recerca és clau per aconseguir que la ciència participativa continuï generant dades i coneixement que aportin respostes als reptes locals i globals de la nostra societat”, explica la investigadora Karen Soacha, autora principal de l’estudi.
Per la seva banda, Jaume Piera, coautor i investigador principal del grup EMBIMOS, destaca que “els observatoris ciutadans, entesos com a infraestructures, generen un nou tipus d’informació, fins ara no considerada, per a la presa de decisions públiques basades en evidències”.
Amb tot, el treball convida les institucions científiques, les administracions i les comunitats d’usuaris a col·laborar en el disseny de polítiques i la posada en marxa d’accions per reconèixer el valor d’aquests observatoris, promovent-ne la sostenibilitat i la integració en l’ecosistema científic global.