Els resultats d'una enquesta sobre la percepció de la igualtat de gènere entre el personal de l'ICM revelen opinions convergents entre dones i homes, però també importants diferències i matisos respecte d'algunes qüestions.
El Pla d'Igualtat de Gènere (2021-2024) (GEP) de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) acaba de superar l'equador de la seva implementació. Durant aquest període, s’han desenvolupat nombroses accions orientades a la institucionalització de la igualtat de gènere com a principi transversal del funcionament del centre. Així mateix, s’han implementat mesures d'acció positiva dirigides a corregir situacions de desigualtat i a donar resposta a necessitats i prioritats específiques de les dones.
Per mesurar el nivell d'implementació d'aquestes mesures i conèixer com s'avança en la consecució dels resultats esperats, però també per disposar de dades fiables per a la presa de decisions sobre possibles ajustos a la planificació o identificació de noves necessitats que requereixin noves accions, s'està desenvolupant una avaluació intermèdia del GEP.
En el marc d'aquesta avaluació, s'ha dut a terme una enquesta de percepció sobre la igualtat de gènere entre el personal a l'ICM-CSIC (i personal d'administració adscrit al CMIMA), al voltant dels àmbits d'intervenció del GEP sobre els quals es volia obtenir informació qualitativa: cultura institucional, gestió de recursos humans, política retributiva, conciliació de la vida laboral, personal i familiar, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, comunicació inclusiva i no sexista, i dimensió de gènere en la investigació. A part, en l’enquesta, que era anònima i voluntària, es van considerar dos àmbits addicionals: la prevenció de riscos i salut laboral. En total, ha participat el 41,6% del conjunt del personal. D'aquesta participació, gairebé el 60% han estat dones.
Els resultats de l'enquesta revelen opinions convergents entre dones i homes, en general positives per a gairebé tots els àmbits, però també importants diferències i matisos respecte d'algunes qüestions. Per exemple, hi ha una percepció clarament positiva en relació amb la igualtat d'oportunitats entre dones i homes com un valor de la cultura de l'ICM-CSIC; així com amb relació a la mesura en què el personal del centre forma part d'aquesta cultura i l'adopta. També es perceben positivament qüestions com la igualtat en l'accés a la formació, la igualtat salarial o l'abordatge de l'assetjament sexual i per raó de sexe, encara que en tots els casos, la percepció és més positiva entre els homes.
Existeix igualment un rellevant acord respecte dels àmbits on es troben les principals diferències entre la situació de dones i homes en l'ICM-CSIC: l'accés a llocs d'alta responsabilitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i les possibilitats de promoció professional; encara que les dones tenen una percepció més crítica respecte d'aquestes diferències i identifiquen un espectre més ampli de desigualtats.
Així, per exemple, dones i homes estan d'acord amb què les condicions laborals a l'ICM-CSIC faciliten la conciliació de la vida laboral, personal i familiar; però un major percentatge de dones considera que existeixen clares diferències en l'ús que unes i altres fan d'aquestes mesures (clarament feminitzades), així com una percepció més negativa respecte de l'impacte que aquest ús pot tenir en la carrera professional de les persones que les exerceixen.
Les dones tenen igualment una percepció més negativa amb relació a la igualtat d'oportunitats en la promoció, així com pel que fa a les possibilitats d'ocupar llocs de responsabilitat i lideratge (amb bretxes properes als 20 punts percentuals). Aquesta percepció s'articula amb una mirada igualment més crítica respecte de la manca d'equitat en la distribució de les tasques que estan associades a un major prestigi professional (que es perceben masculinitzades), respecte de la càrrega de treball voluntari en els grups de treball i comitès (que està feminitzada) o sobre l'accés als recursos que permeten un millor desenvolupament professional.
Tot i que amb matisos, també hi ha un important acord en relació amb quins poden ser els avantatges de comptar amb un GEP, que tant per a dones com per a homes són d'ampli espectre: combatre situacions discriminatòries o desigualtats que s'estan produint, millorar el clima laboral, combatre l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe, augmentar la participació del personal amb igualtat o, millorar l'equilibri de la vida familiar, laboral i personal del personal.
Els resultats de l'enquesta, que revelen fortaleses i avenços en matèria d'igualtat a l'ICM-CSIC, corroboren l'oportunitat de les mesures integrades al GEP i que van ser dissenyades després d'un ampli diagnòstic institucional que va permetre la identificació de desigualtats i bretxes de gènere, i la determinació dels factors que les afavoreixen. No obstant això, els resultats també apunten a la necessitat de continuar dedicant esforços per assolir una igualtat real i efectiva entre dones i homes en tots els àmbits. Conèixer la realitat a partir de dades i estadístiques, però també comptar amb la percepció de les persones sobre aquesta, és el punt de partida per a la presa de decisions informades.