Els detalls es recullen en un estudi liderat per l’ICM-CSIC que vincula les diferencies de mida de les sardines entre dues zones molt properes amb la temperatura de l’aigua a la que viuen les poblacions.
Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) ha identificat la temperatura com a factor clau del menor creixement de la sardina (Sardina pilchardus) al nord de la costa catalana. La recerca mostra diferències notables en la mida de les sardines entre dues zones molt properes de la costa, Arenys de Mar (sud) i el Golf de Roses (nord), que s’expliquen per les diferents condicions de temperatura. L’article, publicat recentment a la revista Marine Environmental Research, aporta nova informació per entendre millor la problemàtica de la sardina al nord de la costa catalana i al Golf de Lleó.
La investigació s’emmarca en el projecte WINFISH, enfocat a analitzar com les condicions ambientals afecten espècies de peixos d’aigües temperades com la sardina. Per dur-la a terme, l’equip ha combinat tècniques clàssiques de lectura d’otòlits —estructures calcificades que registren l’edat i creixement dels peixos— amb dades oceanogràfiques obtingudes per satèl·lit, com ara la temperatura superficial del mar o la concentració de clorofil·la, indicador de la productivitat primària.
Diferències clares de creixement
Els resultats mostren que les sardines del sud tenen un creixement més ràpid, i assoleixen majors talles a la mateixa edat que les del nord, probablement perquè viuen en aigües més càlides durant la primavera i l’estiu, període de creixement de l’espècie.
“La zona nord, adjacent al Golf de Lleó, està fortament influenciada per vents freds del nord, cosa que fa que l’aigua sigui uns 3 ºC més freda en aquesta època clau”, explica Joan Mir, primer autor de l’estudi. “Aquesta diferència repercuteix en el creixement inicial dels juvenils, que queda limitat ja des del primer any i condiciona tota la seva vida”.
L’equip descarta que les diferències es deguin a factors biològics com l’edat de maduresa sexual, la condició corporal, el període reproductiu o la pressió pesquera, ja que són similars a ambdues zones.
Una crisi relacionada amb el canvi climàtic
A més, l’equip investigador ha analitzat com han variat la temperatura i la productivitat primària al llarg del temps i han detectat un canvi de règim tèrmic al nord el 2007. Aquest canvi coincidiria amb el col·lapse de la pesqueria de sardina al Golf de Lleó i podria explicar l’empitjorament sobtat del creixement dels individus en aquesta regió des de llavors.
“Cal remarcar que la zona nord està influenciada pels processos oceanogràfics que tenen lloc al Golf del Lleó i hem observat que tant la temperatura de l’aigua com el creixement i la composició de talles de la sardina d’aquesta zona són molt similars a les del Golf de Lleó”, comenta Ana Sabatés, investigadora principal del projecte.
“Tot i que a petita escala més temperatura implica més creixement, en escenaris de canvi climàtic la situació és més complexa”, apunta Mir. “La davallada sobtada de la talla de la sardina al Golf de Lleó s’explicaria per una reducció del creixement entre l’edat 1 i 2 a partir de 2008, probablement relacionada amb un avançament en l’edat de maduresa, provocat per l’increment de temperatura”.
L’estudi també revela un canvi fenològic en la productivitat primària, clau per a l’alimentació de les sardines juvenils. A la zona nord, el període de màxima productivitat finalitza 32 dies abans que fa 20 anys, la qual cosa representa un 25% menys de dies amb alta productivitat, mentre que al sud s’ha mantingut mes estable.
“Aquest doble efecte —temperatura més alta i disminució d’aliment— generaria un estrès considerable per a les sardines joves, especialment al nord”, destaca Ana Sabatés, investigadora principal del projecte.
Perspectives per a la gestió i la recerca
Els resultats de l’estudi no només ajuden a comprendre millor el declivi de la sardina, sinó que també apunten cap a la necessitat d’una gestió pesquera més adaptativa, especialment en el context actual de canvi global.
“Conèixer com responen les poblacions a les condicions ambientals ens permet anticipar respostes i ajustar les polítiques de gestió per garantir la sostenibilitat dels recursos”, assenyala l’equip científic.
De cara a futures investigacions, l’objectiu serà aprofundir en els mecanismes fisiològics i metabòlics que hi ha darrere d’aquests canvis, com la maduració precoç en contextos ambientals adversos. Aquesta línia de recerca pot ser clau per entendre si les espècies marines seran capaces d’adaptar-se a escenaris climàtics, que són cada cop més extrems.