Un estudi de l’IEO-CSIC i l’ICM-CSIC demostra que les tonyines juvenils s’adapten a l’escassetat de preses tradicionals substituint sardines i seitons per sorells.
Una investigació liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) ha revelat que els juvenils de tonyina vermella (Thunnus thynnus) han modificat significativament la seva dieta a la Mediterrània occidental durant les darreres tres dècades. L’estudi, publicat a la revista Estuarine, Coastal and Shelf Science, demostra que, davant la disminució de sardines i seitons, les joves tonyines han incrementat el consum de sorells (Trachurus spp.), mostrant una notable capacitat d’adaptació als canvis de l’ecosistema.
El treball, que analitza mostres recollides al Golf de València el 1989, 2012-2014 i 2018-2019, combina tècniques clàssiques d’anàlisi de contingut estomacal amb l’ús d’isòtops estables per reconstruir la dieta i el paper tròfic de la tonyina vermella juvenil al llarg del temps.
“La tonyina vermella és un depredador oportunista i flexible. Els nostres resultats mostren que respon als canvis en la disponibilitat de preses, cosa que li permet adaptar-se a un entorn cada vegada més alterat per la sobrepesca i el canvi climàtic”, explica Joan Giménez, investigador del Centre Oceanogràfic de Màlaga de l’IEO-CSIC i autor de l’estudi.
L’estudi conclou que les preocupacions del sector pesquer sobre l’impacte de l’augment de la població de tonyines en els estocs de sardina i seitó no estan justificades, almenys en el cas dels exemplars juvenils.
“La proporció de sardines i seitons en la dieta actual dels juvenils és molt baixa. No hi ha evidències que la seva recuperació estigui afectant les poblacions de petits pelàgics”, afegeix Marta Coll, autora de l’article i investigadora de l’ICM-CSIC.
A més, els resultats suggereixen que la reducció de sardines i seitons a la Mediterrània occidental es deu més a factors com la sobreexplotació, l’augment de les temperatures i els canvis en el plàncton que no pas a la depredació per part de la tonyina.
L’estudi forma part dels projectes SEINE-ETP i PELWEB, finançats per l’Ocean Stewardship Fund i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i va comptar amb la participació de científics de l’ICM-CSIC, l’IEO-CSIC (centres oceanogràfics de Gijón, Màlaga i Múrcia), la Universitat de Cadis i el Campus d’Excel·lència Internacional del Mar (CEI·MAR). Els mostrejos de tonyines van ser possibles gràcies al programa de seguiment que duu a terme el Grup de Túnids del Centre Oceanogràfic de Màlaga (IEO-CSIC).