Notícies | 04 octubre 2024

Els esculls d'ostres, abundants als segles XVIII i XIX, desapareixen d'Europa

Share

És la conclusió principal d'un nou estudi que ha comptat amb la participació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i que revela la pèrdua d'aquests ecosistemes clau per a la biodiversitat marina a Europa.

La sobrepesca i l'explotació intensa van provocar una desaparició ràpida dels esculls d'ostres de les costes europees / Sebastián Hernandis.
La sobrepesca i l'explotació intensa van provocar una desaparició ràpida dels esculls d'ostres de les costes europees / Sebastián Hernandis.

Una nova investigació liderada per la Universitat d'Exeter, la Universitat d'Edimburg, i amb la col·laboració de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha revelat que els extensos esculls d'ostres que una vegada poblaven les costes europees han desaparegut gairebé per complet. Aquest estudi, publicat a la revista Nature Sustainability, detalla com l'ostra comuna (Ostrea edulis) formava grans esculls que albergaven una biodiversitat extraordinària, però aquests ecosistemes van ser destruïts fa més d'un segle a causa de la sobreexplotació i l'activitat humana.

L'equip investigador va trobar que, en el seu apogeu, els esculls d'ostres cobrien almenys 1,7 milions d'hectàrees de les costes europees, des de Noruega fins al Mediterrani, una extensió més gran que la d'Irlanda del Nord. Avui dia, les ostres natives es troben disperses i els seus ecosistemes han desaparegut gairebé del tot.

"Les ostres natives no només proporcionaven una llar per a gairebé 200 espècies de peixos i crustacis, sinó que també estabilitzaven les costes i filtraven enormes quantitats d'aigua, cosa que contribuïa a la neteja dels ecosistemes marins", assenyala Ruth Thurstan, de la Universitat d'Exeter, que forma part del Convex Seascape Survey, un ambiciós projecte de cinc anys que examina l'emmagatzematge de carboni als oceans. "És crucial comprendre com eren els nostres ecosistemes en el passat per poder restaurar-los de manera eficaç", afegeix.

Impuls per a la restauració d’hàbitats

Actualment, a Europa s'estan duent a terme diferents projectes de restauració, com és el cas de “Wild Oyster”, una iniciativa liderada per la Societat Zoològica de Londres (ZSL). A nivell nacional, el projecte RemediOS2, finançat per la Fundación Biodiversidad del programa Pleamar, també estudia com restaurar el Mar Menor amb ostra comuna per ajudar a millorar la salut dels seus ecosistemes. Amb els resultats d'aquest estudi a la mà, l'equip investigador fa una crida perquè aquests esforços s'ampliïn amb el suport dels governs i responsables polítics.

Eve Galimany, investigadora de l'ICM-CSIC i ICATMAR, també implicada en l'estudi, destaca la importància de les troballes: 

"Aquest estudi ens permet comprendre la veritable magnitud del que hem perdut. Els esculls d'ostres eren peces clau en la salut dels nostres mars. La seva restauració no només recuperaria una espècie icònica, sinó que també proporcionaria refugi a nombroses espècies i ajudaria a combatre la crisi climàtica, millorant la qualitat de l'aigua i reforçant la protecció costanera. És fonamental que ampliem aquests esforços de restauració a tota Europa si volem revertir el dany històric que hem causat als nostres ecosistemes marins".

El futur dels esculls d'ostres

L'estudi revela que els registres històrics, com ara diaris, cartes nàutiques i relats de pescadors, documentaven l'existència de vastos esculls al llarg de les costes de països com França, Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, la República d'Irlanda i el Regne Unit. No obstant això, la sobrepesca i l'explotació intensa van provocar una desaparició ràpida d'aquests ecosistemes, fet que va suposar una gran pèrdua de biodiversitat.

Philine zu Ermgassen, investigadora de la Universitat d'Edimburg, explica: "Ara, gràcies a aquesta investigació, podem descriure amb precisió com eren aquests esculls abans de ser destruïts i quina era l'extensió dels ecosistemes que formaven". Segons Ermgassen, aquests esculls a Europa ocupaven àrees extenses, densament cobertes d'ostres i plenes de vida marina. "És una gran pèrdua que hem de començar a revertir", conclou la investigadora.