En un article d'opinió publicat a Trends in Ecology and Evolution per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva i de l'Institut de Ciències del Mar, amb participació d'investigadors nord-americans i canadencs, els autors mostren que, malgrat els esforços per estudiar els genomes de diversos organismes dels recents anys i els avenços en les tècniques analítiques del genoma, el coneixement de la gran diversitat que presenten els eucariotes o organismes superiors, és encara extremadament pobre.
En un article d'opinió publicat a Trends in Ecology and Evolution per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva i de l'Institut de Ciències del Mar, amb participació d'investigadors nord-americans i canadencs, els autors mostren que, malgrat els esforços per estudiar els genomes de diversos organismes dels recents anys i els avenços en les tècniques analítiques del genoma, el coneixement de la gran diversitat que presenten els eucariotes o organismes superiors, és encara extremadament pobre.
Com ha manifestat Iñaki Ruiz Trillo, investigador ICREA coordinador del treball: "un quart dels llinatges d'éssers eucariotes -entre els quals hi ha l'espècie humana- ni tan sols tenen una única espècie en cultiu i, el que és pitjor, més de la meitat (el 51%) dels grups d'eucariotes no tenen, ara per ara, cap espècie amb el genoma seqüenciat. I alguns grups, només tenen una o dues espècies seqüenciades". Això vol dir que ens manca informació genètica de la meitat dels llinatges d'organismes eucariotes, la qual cosa dificulta el coneixement de la biodiversitat, fins al punt, que com segueix comentant Ruiz-Trillo "podríem a arribar a dubtar de si sabem o no què representa realment pertànyer al grup dels eucariotes".
Els autors argumenten en el seu article que la raó per la qual el coneixement de la biodiversitat dels organismes superiors és tant escassa rau en que ha hagut un important biaix marcat per un seguit d'interessos. Fins ara, la ciència i els científics han treballat amb espècies properes a l'espècie humana, o amb espècies potencialment útils per a la nostre espècie (plantes, algues, fongs), o que són potencialment perilloses (paràsits), i així s'ha anat construint un saber esbiaixat, ben allunyat de la realitat. A més, cal afegir la dificultat en què algunes espècies mostren per ser estudiades, com per exemple és el cas d'aquells éssers vius que s'alimenten de bacteris (espècies fagotròfiques), que són molt difícils d'aïllar i d'estudiar.
Ja fa anys que els investigadors que estudien la diversitat microbiana ambiental són conscients d'aquestes limitacions, i de fet gran part de la recerca de Javier del Campo, actualment a la University of British Columbia, ha versat en estudiar els biaixos de cultiu d'aquests petits fagòtrofs. De fet, com comenta en Ramon Massana, investigador del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'Institut de Ciències del Mar, "les primeres investigacions fetes sobre la diversitat de microorganismes eucariotes marines ja van desvelar una altíssima novetat de llinatges, identificant doncs una multitud de noves espècies i grups taxonòmics que havien escapat l'escrutini de la ciència".
Ateses totes aquests limitacions del coneixement, el treball proposa un canvi de paradigma. Concretament proposa seqüenciar tots aquells éssers vius dels quals es disposi un cultiu cel·lular (llevats, algues unicel·lulars, etc.) i també d'aquells dels quals no es disposa de cap genoma; dedicar més esforços a aïllar nous organismes del medi ambient i, finalment emprar la seqüenciació de cèl·lules individuals (single-cell genomics) per obtenir genomes d'aquells grups que no es puguin o sigui molt difícil el seu aïllament. Com diu Massana, "l'estudi del genoma de microorganismes individuals, sense necessitat de cultivar-los, està representant una revolució dins dels camps de l'evolució i l'ecologia, ja que permet adreçar el contingut gènic de la gran majoria microbiana no cultivada, els "altres" del nostre article".
Treball de referència:
Javier del Campo, Michael E. Sieracki, Robert Molestina, Patrick Keeling, Ramon Massana, Iñaki Ruiz-Trillo (2014), " The others: our biased perspective of eukaryotic genomes", DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.tree.2014.03.006.