Els detalls es recullen en un estudi de l’ICM-CSIC que analitza més de 50.000 imatges obtingudes per bussejadors recreatius i compartides a les xarxes socials, revelant el comportament dels argonautes en el seu entorn natural.
Un estudi recent de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat noves dades sobre el comportament dels argonautes, un enigmàtic grup de pops pelàgics que habita en les capes superficials de l'oceà. La investigació ha estat possible gràcies a imatges capturades per bussejadors recreatius i compartides a les xarxes socials, subratllant així el creixent impacte de la ciència ciutadana en la investigació oceanogràfica. El treball, publicat recentment a la revista Ecology, descriu com les plataformes digitals i la col·laboració entre ciutadans i científics estan transformant la nostra comprensió dels ecosistemes marins.
Basat en més de 50.000 imatges compartides en plataformes com Instagram, l'estudi se centra en la interacció dels argonautes amb el seu entorn, principalment en zones de l'Indopacífic i l'Atlàntic tropical. Entre les imatges analitzades, un 1% mostra els argonautes adherits a altres organismes del plàncton, com meduses, salpes i mol·luscs, així com amb deixalles plàstiques i restes vegetals, imatges capturades per un total de 171 bussejadors.
"Aquest estudi mostra el gran potencial de les imatges obtingudes per bussejadors recreatius per generar nova informació sobre el comportament dels argonautes i altres organismes pelàgics en el seu hàbitat natural", assenyala Roger Villanueva, investigador de l'ICM-CSIC i autor principal de l'estudi. "A més, reforça el paper de la ciència ciutadana com una eina clau per descobrir relacions entre espècies i fins i tot identificar-ne de noves."
Principals descobriments
Els resultats revelen que els argonautes utilitzen una gran varietat de substrats per desplaçar-se a l'oceà, sent el plàncton gelatinós el seu medi preferit, especialment hidromeduses i salpes, que representen el 73% dels substrats utilitzats. Aquest comportament confirma l’abundància d’aquest tipus de plàncton als oceans. A més, l’estudi mostra que el 5% dels exemplars de gran mida (les femelles subadultes i adultes) es desplacen sobre deixalles plàstiques, una adaptació dels argonautes a la contaminació marina.
Fernando Á. Fernández-Álvarez, coautor de l'estudi, afegeix:
"Aquests descobriments no només aporten informació crucial sobre els argonautes, sinó que també plantegen preguntes sobre les conseqüències ecològiques de la seva adaptació als plàstics, un element cada vegada més freqüent als oceans."
Implicacions científiques i socials
Des d'una perspectiva científica, aquest treball obre noves vies per estudiar la biodiversitat en les capes superficials de l'oceà, una zona poc explorada però molt rica en organismes. L’estudi també reforça la importància de la ciència ciutadana.
"La participació de bussejadors recreatius ha estat essencial per a aquest avenç, demostrant com les contribucions ciutadanes poden impulsar la investigació marina", assenyala Josep Maria Gili, coautor del treball.
A més, es subratlla la rellevància de la fotografia submarina com una eina poderosa per registrar i descobrir espècies marines desconegudes i per fomentar la col·laboració entre científics i naturalistes aficionats.
L'estudi també llança una advertència sobre la contaminació per plàstics, revelant que els argonautes han començat a utilitzar aquestes deixalles com a part del seu entorn, un fenomen que il·lustra la urgència d'abordar el problema global dels residus plàstics als oceans.
De cara al futur, els investigadors proposen combinar els mètodes tradicionals d’estudi oceanogràfic amb l’anàlisi d’imatges capturades in situ mitjançant busseig, fet que permetrà avançar en el coneixement sobre la taxonomia i ecologia dels organismes pelàgics. Aquest enfocament multidisciplinari promet obrir noves portes en l'estudi de la vida marina.