En aquest “A Fons” parlem de la situació del col·lectiu LGBTQIA+ a l’ICM, els principals reptes i algunes de les iniciatives de referència per assolir la inclusió total.
La diversitat sexual i de gènere continua sent una de les grans invisibles en el món científic. Tot i que en els últims anys s’han fet avenços cap a entorns laborals més inclusius, a molts centres de recerca de l’Estat espanyol encara manquen dades i diagnòstics reals sobre les experiències del col·lectiu LGBTQIA+. Aquesta manca d’informació no només dificulta el disseny de polítiques efectives, sinó que també perpetua barreres que afecten el benestar i el desenvolupament professional de moltes persones.
En aquest context, des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) vam fer un primer pas amb un seminari i taller participatiu celebrat el passat 27 de març, centrat a analitzar la situació del col·lectiu LGBTQIA+ al nostre centre. L’activitat, liderada per Xabier López-Alforja (membre del grup d’Igualtat i Diversitat i d’ICM Young Researchers), va servir per conèixer de primera mà els reptes actuals, presentar iniciatives de referència com les de l’associació PRISMA – pionera a Europa en l’impuls de la diversitat en ciència – i, sobretot, per obrir un espai segur de reflexió col·lectiva.
Com es percep la diversitat a l’ICM?
La trobada va reunir unes 40 persones, majoritàriament investigadores joves (ECRs), amb una edat mitjana de 28 anys i perfils diversos: personal predoctoral, tècnic i estudiants de grau i màster. A través d’un formulari anònim, vam recollir percepcions sobre la inclusió del col·lectiu LGBTQIA+ a l’ICM. Tot i ser conscients que aquest primer diagnòstic té un biaix generacional —les persones més joves tendeixen a identificar-se més obertament com a part del col·lectiu1—, les dades permeten fer una primera fotografia de les nostres dinàmiques internes.
D’entre les persones participants, un 45 % es va identificar com a LGBTQIA+, amb una majoria que es va definir com a bisexual (20 %), seguida de persones lesbianes (10 %) i gais (7,5 %). També es van visibilitzar identitats com l’asexualitat, la transsexualitat o aquelles en procés d’exploració. Aquestes dades reflecteixen que la diversitat ja existeix als nostres passadissos, encara que no sempre sigui prou visible.
Ara bé, com se senten les persones del col·lectiu dins de l’ICM? Perceben l’entorn com a segur i respectuós? Està l’ICM preparat per respondre a les preocupacions del col·lectiu? Tot i que la majoria va valorar positivament el clima del centre, un 55 % va confessar haver amagat la seva identitat en algun moment per por a possibles conseqüències. Aquesta situació d’invisibilitat forçada pot tenir un impacte negatiu en la salut mental (nivells més alts d’ansietat, depressió, esgotament emocional...) i en el desenvolupament professional, com recullen ja nombrosos estudis.
Discriminacions subtils… i no tant
El diagnòstic també va explorar la percepció de seguretat i l’existència d’actituds discriminatòries. Tot i que un 70 % no va reportar haver viscut ni presenciat situacions de discriminació, un 25 % sí que va afirmar haver estat testimoni de comentaris o actituds LGBTQIA+fòbiques, i un 5 % va declarar haver-ne patit directament. Les microagressions més habituals estaven relacionades amb comentaris despectius o l’ús incorrecte dels pronoms, sovint per part de persones amb càrrecs superiors. També es van compartir testimonis sobre relacions tenses entre doctorands/es i els seus IPs en relació amb la identitat sexual o de gènere.
A tot això s’hi suma una dada preocupant: més del 80 % de les persones enquestades van dir no conèixer els protocols de l’ICM davant la discriminació, i un 62,5 % no sabria a qui adreçar-se en cas d’assetjament. Aquest greu desconeixement contrasta amb les obligacions legals que estableix el recent Reial decret 1026/2024, que exigeix als centres públics mesures específiques per garantir la igualtat i protegir davant la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Aquest decret estableix com a prioritari la creació d’un protocol obligatori contra l’assetjament per LGBTQIA+fòbia, amb passos clars de denúncia i resolució, aplicables a tot el personal.
Quina nota posa el col·lectiu a l’ICM?
A través d’una escala de 0 a 10, les persones participants van valorar diferents aspectes del compromís de l’ICM amb la diversitat. El resultat general va ser positiu: el centre va ser percebut com un lloc on es pot ser obertament LGBTQIA+ (7,5/10) i on hi ha una sensació general de seguretat (7,4/10).
Tanmateix, en àrees més concretes, les valoracions van ser més baixes: l’ús de llenguatge inclusiu, l’existència de protocols accessibles, els recursos de suport o les polítiques de contractació inclusiva amb prou feines van arribar a l’aprovat (5/10). Les instal·lacions i procediments trans-inclusius, en particular, van ser els pitjor valorats (3,5/10), assenyalant mancances com la falta de banys neutres, mecanismes efectius de denúncia o processos administratius adaptats.
A més, les polítiques de contractació i promoció no van ser considerades prou inclusives per garantir la igualtat d’oportunitats a les persones del col·lectiu (5,4/10), en contradicció amb el que estableix l’article 8.3 del Reial decret 1026/20246, que posa especial atenció en les persones trans, un col·lectiu en situació de vulnerabilitat.
De les idees a les propostes
Durant la segona part del seminari, en format taller, es van debatre propostes per avançar cap a un ICM més inclusiu. Utilitzant com a marc el decàleg de l’associació PRISMA, es van identificar tres línies prioritàries:
- Protecció: creació d’un protocol específic contra l’LGTBIfòbia, amb vies clares de denúncia i seguiment, i la figura d’una persona mediadora especialitzada.
- Formació: organització de xerrades i tallers amb expertes/experts del col·lectiu, formació obligatòria per a responsables de grup i personal directiu, i difusió de bones pràctiques.
- Visibilitat: activitats durant el Mes de l’Orgull, ús de llenguatge inclusiu en les comunicacions institucionals, visibilització de pronoms i representació del col·lectiu en xarxes i canals interns.
Algunes d’aquestes mesures ja estan en marxa. El Grup d’Igualtat i Diversitat de l’ICM treballa actualment en un pla d’acció específic, i s’han realitzat col·laboracions amb entitats com el Museu Marítim de Barcelona i PRISMA. Tanmateix, els resultats del diagnòstic mostren que encara queda camí per recórrer perquè la inclusió LGBTQIA+ sigui una realitat estructural i no només una bona intenció.
Cap a una ciència que no deixi ningú enrere
L’ICM-CSIC ja compta amb una base sòlida: un entorn percebut com a majoritàriament segur, una comunitat amb voluntat de canvi i un grup de treball compromès. Ara, el repte és transformar aquesta voluntat en mesures concretes, avaluables i sostingudes en el temps.
Apostar per una ciència més inclusiva no és només un acte de justícia social, sinó també una condició imprescindible per crear entorns de treball sans, creatius i sostenibles. Les veus recollides en aquest exercici participatiu ens recorden que la diversitat i el desig de canvi són aquí. Escoltar-les i actuar en conseqüència és, sens dubte, la millor manera de construir el futur que volem per a la nostra ciència.