L'impacte dels virus en les comunitats microbianes marines ha estat estudiat àmpliament en les zones costaneres o superficials dels oceans però fins ara les dades sobre els virus en l'oceà profund eren escassos. Un dels principals objectius de l'Expedició Malaspina, liderada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que es va realitzar al 2011, era mostrejar l'oceà profund i estudiar les estratègies de vida dels virus que hi viuen.
L'impacte dels virus en les comunitats microbianes marines ha estat estudiat àmpliament en les zones costaneres o superficials dels oceans però fins ara les dades sobre els virus en l'oceà profund eren escassos. Un dels principals objectius de l'Expedició Malaspina, liderada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que es va realitzar al 2011, era mostrejar l'oceà profund i estudiar les estratègies de vida dels virus que hi viuen. Els resultats del treball, publicat a la revista Science Advances, mostren que la lisi vírica, o procés que trenca les cèl·lules i produeix la sortida del material intracel·lular, és un fenomen important en profunditat i és, a més, una causa significativa de mortalitat de les comunitats de procariotes (bacteris). Per tant, aquesta activitat vírica representa una important via del reciclatge de matèria orgànica i nutrients a l'oceà profund.
"Fins fa poc es creia que l'estratègia de vida dels virus a les capes profundes era un estat de letargia. El nostre treball demostra el contrari, els virus són actius en les capes profundes dels oceans. Hem demostrat que tenen un paper clau en les xarxes tròfiques en l'oceà tropical i subtropical ", apunta la investigadora de l'ISMAR-CNR Elena Lara, que actualment és investigadora post doctoral a l'Institut de Ciències del Mar de Venècia (Itàlia) i col·labora amb el Institut de Ciències del Mar de Barcelona del CSIC on va realitzar aquest treball.
L'estudi aporta una visió global, ja que es van prendre més de 1.000 mostres des de la superfície fins als 4.000 metres de profunditat en els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic. Els resultats, obtinguts mitjançant les tècniques de la citometria de flux, mostren que hi ha una major presència de virus en les capes superficials que en les capes profundes de l'oceà, si bé, atès que aquestes capes representen el 70% dels oceans, el 94,7% dels virus estan per sota dels 200 metres de profunditat.
"Encara que l'abundància de virus disminueix amb la profunditat, aquests són una peça clau en l'oceà profund. La seva activitat és fonamental a nivell global per a la regeneració o reciclatge del carboni orgànic i els nutrients ", afegeix Dolors Vaqué, també investigadora de l'Institut de Ciències del Mar.
La expedició Malaspina
L'Expedició de circumnavegació Malaspina 2010, un projecte dirigit pel CSIC que integra més de 400 científics de tot el món, va arrencar el 15 de desembre de 2010 amb la sortida del port de Cadis del vaixell d'investigació oceanogràfica Hespérides. A bord d'aquest vaixell de l'Armada Espanyola i del vaixell Sarmiento de Gamboa, pertanyent al CSIC, els investigadors van estudiar durant nou mesos (set a bord de l'Hespérides i dues a bord del Sarmiento) l'impacte del canvi global en l'ecosistema de l'oceà i van explorar la seva biodiversitat.
Els científics van prendre prop de 200.000 mostres d'aigua, plàncton, partícules de l'atmosfera i gasos en 313 punts dels oceans Índic, Pacífic i Atlàntic amb profunditats de fins a 6.000 metres. A bord van mesurar la temperatura i salinitat, les propietats de la superfície, l'acústica dels corrents marins, la concentració d'oxigen i diòxid carboni al mar i en l'atmosfera i l'abast de la llum solar, entre altres paràmetres.
Nota de premsa: CSIC Comunicació